La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cabrera Bello triomfa en un apassionant Open d’Espanya
Va guanyar Arnaus al playoff i va sumar el quart triomf
Fos en una abraçada al green del 18 amb el seu pare, en Rafael, i la seva germana, l’Emma, Rafa Cabrera Bello (Las Palmas, 1984), home poc donat a mostrar les seves emocions en públic, no va poder contenir les llàgrimes. El jugador canari trencava al Club de Campo amb quatre anys de sequera al Circuit Europeu i tornava al cercle dels campions aconseguint la seva quarta victòria, la tercera espanyola de l’any després de les de Rahm (US Open) i Elvira (Gal·les). I no hi ha res millor que fer-ho a casa, davant un públic absolutament enfervorit, i de la manera més dramàtica possible, en un playoff contra Adri Arnaus.
L’Acciona Open d’Espanya no és una victòria més per a Cabrera, que ha estat campió d’Espanya amateur en totes les categories des dels 7 anys fins als 18. Ara també té el títol professional, que va celebrar alçant el puny dret, somrient i, a la fi, també plorant. “Sabia que tindria la meva oportunitat i he cregut en mi esperantla”, deia emocionat després del triomf.
Cabrera Bello, que sortia ahir com a líder, es va imposar al primer forat del desempat amb un birdie després de salvar un par estratosfèric en aquest mateix forat 18 pocs minuts abans amb una sortida de búnquer meravellós per firmar 69 cops (-19 total) i empatar amb Arnaus, que continua provant d’estrenar el seu marcador de victòries. El barceloní no va poder culminar una gran última jornada, amb dos eagles inclosos, després de fallar un putt de birdie relativament curt al 18 per a una volta de 67 cops. Rahm, que no ha estat gens fi, va acabar al lloc 17.c
El dorsal 19 no es treu la mascareta. A l’esquena i a la bicicleta, al costat del número, un nom: Abraham. Podria ser qualsevol Abraham però no ho és. Són les 7.58 hores, el sol comença a despuntar a Boumalne Dades (Marroc) i la primera etapa de la Titan Desert està a punt de començar. Llavors l’Abraham es destapa la cara, somriu tímidament (no va ser mai extravertit), respira fondo i posa els braços sobre el manillar. Té 51 anys i en fa gairebé 20 que va penjar la bicicleta del ciclisme professional. Però aquí el tenim. Manté el seu posat de contrarellotgista corpulent. Aquest Abraham que continua enamorat de les dues rodes és Olano, campió del món en ruta i campió universal contrarellotge, un doblet de luxe. Avui seria l’amo absolut del ciclisme espanyol.
Dues hores després Olano pedala pel pla pedregós, cap a les escarpades muntanyes que l’esperen. Va en solitari. No és amb el grup davanter perquè no ve a disputar la general, però tampoc va gaire endarrerit. On hi ha hagut foc, sempre hi queda caliu. Una estona després, passat el cim més elevat del dia i a punt de governar un revolt de vertigen (si falla cau a un precipici d’uns 50 metres) es permet fer broma. “Compte, compte, perill”, li adverteixen. “Jo volia anar per allà baix”, diu, relaxat. Hi troba rucs, cabres, ovelles i camells que assisteixen al pas de la cursa. Però el que més hi ha són nens. Mentrestant, unes pageses transporten la collita sobre la seva esquena i algun vilatà s’ho mira tot damunt d’una pedra, impassible.
Després, ja al menjador, assaborint uns espaguetis, Olano comenta la jugada amb la ultrafondista i diputada per ERC Núria Picas. No és la primera vegada que és a la Titan, i continua disposat a gaudir-ne. “Al final torno perquè la bici és el que em crida l’atenció. Tinc ganes de donar les gràcies també als corredors que abans ens veien per la tele o ens animaven a la carretera i que ara comparteixen prova amb nosaltres. Encara que ja no siguem els mateixos”, raona el guipuscoà, que aplaudeix el vessant aventurer de la Titan. Tots junts dormint en haimes i tots junts compartint menjars. Res de separació
“Ara anem al màxim i anem a poc a poc, abans anàvem al màxim i anàvem ràpid”, raona el guipuscoà