La Vanguardia (Català-1ª edició)
El perill francès: l’amo es queda un 80% del bo
Els economistes qüestionen els ajuts als joves
El bo jove d’habitatge de 250 euros mensuals d’ajuda al lloguer serà la primera mesura del pacte a què han arribat el PSOE i Podem en matèria d’habitatge, que entrarà en vigor quan s’aprovin els pressupostos de l’Estat, però també és el més qüestionat. “Hi ha molts estudis que han demostrat que les subvencions en el lloguer, pel fet que es tracta d’un mercat d’oferta molt inelàstica, i tenen efectes inflacionistes”, assenyala Mariona Segú, professora associada en el Departament d’Economia de la Universitat Cergy de París especialitzada en economia de l’habitatge.
Segú destaca que els estudis sobre polítiques d’aquesta mena desplegades a França mostren que “de cada euro d’ajuda, 78 cèntims es van acabar destinant a pagar l’increment dels lloguers, mentre que només 22 cèntims van fer augmentar la renda neta” dels qui rebien l’ajuda. I el que és pitjor, recorda Segú, l’augment de les rendes afecta també altres col·lectius que no han rebut l’ajuda pública.
“En teoria el bo permet focalitzar els ajuts en un col·lectiu concret, però quan aquest és tan gran, com és el cas dels joves, l’efecte contraproduent es trasllada a tot el mercat”, diu la professora. Altres estudis als EUA i el Regne Unit en constaten, també, el fenomen.
La ministra d’Hisenda, María
Jesús Montero, ja va avançar que al Govern li preocupa aquest efecte, i va assegurar que es plantegen introduir elements perquè l’ajuda “no provoqui l’efecte indirecte i generi un augment dels lloguers”, tot i que no va especificar quins.
Segons els estudis, l’ajuda atreu nous demandants d’habitatge, com ara joves que comencen la seva vida laboral, però no augmenta el nombre d’habitatges disponibles.
Segons va anunciar el president del Govern la setmana passada, el bo beneficiarà els joves d’entre 18 i 35 anys amb rendes de feina i ingressos anuals inferiors a 23.725 euros. A més, en els casos de les famílies més vulnerables aquest bo es podrà completar amb més ajuts directes en el lloguer de fins a un 40% de la renda. L’executiu ha inclòs 200 milions d’euros en els pressupostos per finançar-lo.
Aquest bo jove recuperarà la Renda Bàsica d’Emancipació (RBE), una mesura que va posar en marxa el Govern de José Luís Rodríguez Zapatero el 2008, i que es tractava d’una ajuda en el lloguer de 210 euros al mes per a joves d’entre 22 i 30 anys. Quatre
anys després, el 2012, el Govern de Mariano Rajoy va posar data de caducitat a una mesura que costava cada any més de 300 milions d’euros: no va permetre noves sol·licituds, de manera que els ajuts van vèncer així que expiraven els contractes de lloguer. Llavors les immobiliàries també van detectar un augment dels preus dels pisos més petits, d’una o dues habitacions, que són els que típicament lloguen els joves.
El Govern preveu que el bo no faci pujar les rendes, pels nous
L’ajuda atraurà nous demandants d’habitatge, però no creixerà el nombre de pisos disponibles
L’Executiu preveu un cost de 200 milions anuals, davant els 300 de l’antiga renda d’emancipació
controls del preu dels lloguers que inclourà la nova llei d’habitatge. Tot i això, la falta d’oferta disponible –que sovint els controls de preus accentuen– acaba traslladant la pressió dels preus als habitatges no regulats (els habitatges nous o reformats, que en general queden fora dels controls, o bé els que estan situats en llocs més secundaris). “Els controls de preus funcionen millor si no són permanents, sinó que s’estableixen de manera puntual per frenar una acceleració del preu”, diu Segú, ja que així s’aconsegueix que no es redueixi l’oferta d’habitatge de lloguer.c