N’hem après alguna cosa?

Els preus de l’energia a la UE han augmentat els últims mesos. Curiosament, aquest repunt ha coincidit amb la presentació, l’estiu passat, del paquet “Fit for 55” de la UE, un conjunt de mesures per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Com era d’esperar, la pujada ha estat utilitzada políticament, tant com una raó per accelerar la transició energètica, com una advertència que aquesta discorri descontroladament. En aquest context de debat, sembla oportú posar sobre la taula una de les moltes reflexions que, segons el meu parer, la UE i els seus ciutadans s’haurien de plantejar a partir d’aquesta crisi (“la primera de la transició energètica” segons l’opinió d’uns quants).

Aquesta reflexió diu que en un món en transició energètica no hi ha cap motiu per esperar que els preus siguin menys volàtils. Això seria així per, com a mínim, quatre motius.

El primer, perquè els combustibles fòssils continuaran tenint un cert paper en la transició i, probablement, els seus preus es mantindran volàtils, potser més que avui.

El segon, perquè la transició energètica necessita moltes altres matèries primeres (liti, cobalt, níquel, coure, biomassa, residus, aigua, etcètera) els preus del quals també poden ser molt volàtils. Tot això sense oblidar que el preu del CO2 al mercat d’emissions pot ser objecte d’especulació, i que l’hidrogen, en ser emmagatzemable, compleix una de les precondicions per a la volatilitat.

El tercer, perquè, a curt termini, els preus de l’electricitat poden ser més volàtils que els dels combustibles, ja que els costos dels desequilibris oferta-demanda són més marcats. I aquest desafiament s’aguditzarà en la mesura que les renovables intermitents augmentin la seva quota de mercat. La capacitat mundial d’emmagatzemament

En un món en transició energètica no hi ha cap motiu per esperar que hi hagi menys volatilitat

de combustibles (sòlids, líquids, gasosos) és enorme i, fins i tot, hauran de passar dècades fins que l’esmentada capacitat pugui ser igualada mitjançant bateries, la producció d’hidrogen o altres alternatives.

I el quart, perquè el canvi climàtic estressarà els sistemes energètics. Els últims anys hem assistit a ciberatacs, o amb drons, a infraestructures energètiques. Tot i això, els fenòmens meteorològics extrems han tingut efectes més devastadors, cosa que ens recorda la necessitat de tenir a punt plans per afrontar esdeveniments que commocionen el sistema. La combinació d’un sistema dominat per fonts d’energia intermitent i d’una demanda condicionada per una meteorologia extrema està cridada a generar situacions puntuals de gran estrès i volatilitat.

Els ciutadans de la UE hauríem d’estar més ben informats sobre el que la transició energètica aporta i el que no. Independentment del que avanci la UE cap a la neutralitat climàtica, la necessitat d’un sistema equilibrat persistirà, amb tots els desafiaments i volatilitat de preus que aquesta tasca comporti.