Els vots de l’Espanya buidada

Una plataforma electoral de les províncies més despoblades podria sumar fins a 14 escons a costa, sobretot, de PSOE i Vox

El fantasma de l’Espanya buidada comença a recórrer també les sales de mapes electorals dels partits. La intenció de diferents agrupacions d’àmbit provincial de presentar-se a les pròximes eleccions generals a través d’una plataforma conjunta podria alterar l’escenari polític fins al punt de fer d’Espanya un país gairebé ingovernable. Ni més ni menys que una trentena de províncies tenen associacions locals disposades a impulsar candidatures en la línia de l’exitosa i decisiva Terol Existeix. Aquesta última, amb un sol diputat al Congrés, té un pes determinant en el fragmentat Parlament actual.

Naturalment, no és probable que una entitat d’aquesta natura obtingui representació en totes les províncies on es presenti. Entre altres coses perquè la solitud territorial no és la mateixa en un districte de sis diputats –com ara Badajoz– que en un de dos –com Sòria– o tres, com Zamora o Conca. Per això, ara com ara i a falta d’enquestes concloents, qualsevol projecció se cenyeix a les circumscripcions de mida demogràfica més petita (d’entre dos i quatre escons) o, com el cas de Jaén, que expressin un visible sentiment de greuge.

A més, en aquest supòsit cal deixar de banda algunes petites circumscripcions perifèriques –com Lugo o Lleida–, que responen a una cultura política diferenciada, de caire autonòmic. A partir d’aquí neix una relació de 14 províncies –sense incloure-hi Terol, que ja disposa de representació específica– on una plataforma d’àmbit local podria esgarrapar en cadascuna un escó als partits d’obediència estatal.

La majoria d’aquestes circumscripcions (vegeu el gràfic) són a Castella i Lleó , i en menys mesura a Castella-la Manxa. Aragó també en podria tenir alguna més, i la resta se situarien a Extremadura o a Andalusia.

Doncs bé, si les agrupacions coalitzades a la plataforma en defensa de l’Espanya buidada aconseguissin representació en totes aquestes províncies, això suposaria una minva d’almenys 14 escons, que actualment corresponen a partits estatals. I si aquesta projecció es fa sobre els resultats de les últimes eleccions generals, els grups més damnificats serien PSOE i Vox (amb una minva de

Circumscripcions on una plataforma provincial podria obtenir representació. Sobre resultats del 2019

El PP perdria fins a quatre diputats del 2019 i podria veure neutralitzat l’enlairament electoral

L’esquerra quedaria a 25 escons de la majoria absoluta, i el bloc conservador, a més de 30, amb el vot del 10-N

Canvi d’escons a l’Espanya buidada

Partit guanyador a cada província

Total escons

PDCat PNV EHBildu Més País CC NA+ CUP BNG PRC TE

cinc escons cada un), seguits del PP (que cediria quatre diputats).

Per descomptat, caldria detectar quin partit estatal seria el més perjudicat en cada província, a efectes de transvasament de vot a favor d’una plataforma localista. I per a això caldrien enquestes específiques en cada circumscripció, amb un cost que possiblement només podria assumir un ens públic com el CIS. Ara bé, si la incidència de les noves ofertes fos transversal i, per tant, els transvasaments de vot es nodrissin de manera homogènia de tots els partits estatals, el Congrés resultant accentuaria la fragmentació actual.

De fet, l’eventual enlairament del PP que ara li atorguen algunes enquestes es podria veure neutralitzat per una plataforma de candidatures localistes, ja que l’escó que podria arrabassar a un PSOE convertit en segona força

se l’adjudicarien llavors les llistes de l’Espanya buidada. En qualsevol cas, la correlació parlamentària reflectiria en xifres inequívoques les creixents dificultats per a la governabilitat: PSOE i Podem reunirien, amb el vot del 10-N, 150 diputats (a 25 de la majoria absoluta), mentre que PP, Vox i Cs en sumarien fins a 144, de manera que quedarien a més de 30 escons de la meitat més un de la Cambra.c