Possibles represàlies comercials dels Vint-i-set si Londres renega dels pactes

un estatus diferent per a Irlanda del Nord. La por que el territori es converteixi en un colador de mercaderies no autoritzades al mercat únic europeu, sobretot quan el Regne Unit firmi els seus propis acords comercials i a mesura que s’allunyi dels estàndards regulatoris comunitaris, va portar la UE a exigir la posada en marxa de controls en origen i així es va pactar en l’acord que ara Londres amenaça de revocar unilateralment mitjançant la invocació de l’article 16 del protocol.

Per més temptadora que resulti l’oferta europea per reduir la càrrega administrativa que actualment pesa sobre el comerç entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (la magnitud dels canvis proposats dona idea de la mida del problema), el debat al Regne Unit ha tornat al terreny de les discussions sobre la sobirania que l’acord del Brexit. Londres reclama ara eliminar el paper d’àrbitre que el Tribunal de Justícia de la UE manté en la supervisió dels acords, una petició inassumible per a Brussel·les, encara que no ho hagi plantejat obertament com una línia vermella.

Totes dues parts van evitar ahir pronunciaments maximalistes. El Govern britànic va dir ahir que vol veure “canvis significatius” en les propostes de Brussel·les, però es va declarar disposat a “examinar-les amb esperit positiu i constructiu” per trobar una fórmula que respecti els acords de Divendres Sant. Sefcovic, per la seva banda, va cridar Londres a deixar de banda les amenaces, les línies vermelles i els ultimàtums per treballar en canvi en solucions que resolguin els problemes que estan patint els habitants d’Irlanda del Nord.

En cas que no hi hagi una entesa, el Govern britànic ha advertit que invocarà l’article 16 del protocol nord-irlandès per suspendre unilateralment l’aplicació de l’acord. En cas que Londres dugui a terme l’amenaça, cosa que molts a Brussel·les dubten, la UE tindria dret a adoptar represàlies comercials o regulatòries contra el Regne Unit.c