La Vanguardia (Català-1ª edició)
Villarejo intenta frenar sense èxit el seu primer judici per corrupció policial
L’excomissari insisteix davant les càmeres que la justícia el vol “aniquilar”
L’excomissari de policia José Manuel Villarejo va arribar ahir a l’Audiència Nacional amb una petició de presó de 109 anys. Va anar al polígon madrileny de San Fernando de Henares acompanyat del seu advocat amb la clara intenció d’evitar que la vista comencés. La sala estava disposada per començar el primer dels judicis de la trentena que té pendents el comissari jubilat, entorn del qual s’ha creat una aura de corrupció, però també de misteri.
Al grup dels acusats, cada cadira amb el nom de cadascun d’ells, en total una vintena distribuïts en set files. Darrere de Villarejo, la seva dona i el seu fill, també acusats. A la seva dreta, el seu home de confiança durant anys, l’advocat Rafael Redondo, el seu soci i amb qui va planejar cada moviment ara enjudiciat. I al costat d’aquest últim una altra persona clau, el comissari Enrique García Castaño, àlies El Gordo, persona clau perquè el negoci de Villarejo funcionés.
El que oferia l’excomissari als seus clients –malgrat ser funcionari públic– és informació reservada i privilegiada sobre els que per alguna o altra raó buscaven indagacions per conflictes de diversa naturalesa, polítics, empresarials o familiars. Segons la Fiscalia Anticorrupció, El Gordo havia facilitat informació sobre tràfic de trucades i una altra mena de dades reservades.
Villarejo es va asseure amb gest recte, amb intenció de demostrar que aquest judici no l’acovardeix. Va aparèixer amb toga i ja va anunciar que es defensaria a si mateix, atès que és advocat, amb la codefensa del seu lletrat, Antonio José García Cabrera. La vista va començar forta. Quan la presidenta del tribunal, Ángela Murillo, havia donat torn a la Fiscalia per plantejar les seves qüestions prèvies, els advocats de la defensa van sortir a la palestra. Una cascada de sol·licituds de suspensió de la vista es van repetir una vegada i una altra, davant l’amenaça de nul·litat de la causa.
La majoria de les defenses va advertir al tribunal que no havien tingut accés a part de la documentació de la causa. Al final van aconseguir que s’ajornés la vista fins a mitjans de novembre una vegada que demà finalitzin les qüestions prèvies. Un dels advocats té una vista a Londres i amb això ha aconseguit que s’ajorni la causa un parell de setmanes. I així, mentrestant, van analitzant la nova documentació que Anticorrupció va sol·licitar incorporar, amb referència a nous documents confiscats a Villarejo al novembre, durant un escorcoll al
El seu advocat acusa l’Audiència Nacional de fer una mena de “lobotomia” documental a Villarejo
seu domicili i a la seva cel·la, en plena investigació.
Mentre els advocats intervenien un darrere l’altre, Villarejo es mantenia impassible. L’únic gest que se li percebia era una mena de tic que fa amb la boca. Rere la mascareta se li notava un moviment constant de mandíbula.
Quan els fiscals van començar la intervenció, Villarejo es va posar dret. Volia abandonar el primer lloc del banc dels acusats per asseure’s al costat del seu lletrat. Però la presidenta li va manar asseure’s on era. No va ser fins a la tornada d’un recés quan l’excomissari va canviar de lloc.
El seu advocat va llançar una sèrie d’acusacions, entre les quals que l’Audiència Nacional pretén fer a Villarejo una mena de “lobotomia” documental, ja que li han intervingut tots els documents i no els han pogut recuperar.
Villarejo no va perdre l’oportunitat de parlar davant les càmeres, tant a l’entrada com a la sortida del tribunal, per denunciar que es vol utilitzar la justícia per “aniquilar-me”, i responsabilitza de tots els seus mals l’expresident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán.c