El judici pel control de la marca JxCat es retarda fins al 17 de març

comissions que li corresponen proporcionalment pels seus onze diputats. Però n’han rebaixat el pes al mínim.

Després de la reunió d’ahir de la Mesa, fonts parlamentàries van explicar que Vox presidirà dues comissions tan poc rellevants des del punt de vista polític com la de textos consolidats i la d’aplicació del principi de subsidiarietat i proporcionalitat. Són tan intranscendents que han estat inactives des del 2006, quan es van preveure per primera vegada al reglament del Parlament. De moment Vox no s’ha pronunciat, tot i que la formació assegura que quan es reuneixi la direcció del grup, dilluns, es prendrà una decisió.

Les comissions són altament tècniques: no són d’estudi, de seguiment ni legislatives, i malgrat que els ultradretans podrien veure consumades les seves aspiracions, consagrades per la normativa, no tindrien una visibilitat destacada. En tot cas, es tracta de dues comissions específiques que recull el reglament del Parlament i que no s’havien activat mai.

Restar visibilitat a la ultradreta és, precisament, el propòsit del cordó sanitari que, amb el desmarcatge de Ciutadans i el PP, s’aplica a la formació que lidera Ignacio Garriga des de la seva irrupció al Parlament de

Catalunya després de les eleccions autonòmiques del 14 de febrer. Aquest acord a cinc ha evitat que Vox tingui representació a la Mesa i que designi un senador autonòmic.

Amb aquests procediments, en alguns casos inèdits, com ara l’aplicació d’una variant molt peculiar de la quota imperiali com a fórmula de representació proporcional, els grups signants del “pacte antifeixista” proven de ser estrictes en la norma i evitar també, a més, que Vox recorri al Parlament al “victimisme” que atribueixen als de Santiago Abascal

al Congrés dels Diputats.

Si bé la creació de les comissions tindrà el beneplàcit dels cinc partits del cordó sanitari a Vox, no queda clar què votaran cada un d’ells a l’hora de ratificar la presidència. De moment, la CUP, que ha pactat la creació d’aquestes comissions, votarà en contra a l’hora de ratificar la presidència per a la ultradreta.c

El judici per la disputa entre el PDECat i JxCat pel control d’aquesta marca –JxCat– s’endarrereix finalment al 17 de març del 2022. Aquesta és la data que ha fixat el jutjat de primera instància número 3 de Barcelona, després que la setmana passada se suspengués la vista que havia de dilucidar de qui són les sigles, si de la formació hereva de CDC o del partit de Carles Puigdemont.

El PDECat, que al seu dia havia registrat JxCat com a partit, va presentar una demanda per usurpació de la marca entenent que l’entorn de l’expresident de la Generalitat se n’havia apropiat irregularment i l’havia utilitzat per fundar la seva pròpia força política amb el mateix nom. En la vista sobre les mesures cautelars, la decisió inicial va ser favorable a JxCat.c

Les dues comissions, de nul pes polític, estan inactives des del 2006, quan van entrar al reglament