Xiulets de gala

Els mitjans de comunicació ho han destacat, però no és una novetat. Pedro Sánchez va ser rebut amb hostilitat pels ciutadans congregats als voltants de la tribuna d’autoritats, quan hi va arribar per presenciar la desfilada del 12-O. Gairebé es podria dir que l’esbroncada en aquest acte castrense del passeig de la Castellana s’ha convertit en un clàssic, com saben bé els presidents del govern del PSOE. Ho van viure Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i ara també Pedro Sánchez. Margarita Robles, ministra de Defensa, no va deixar passar els xiulets i insults al president del Govern abans de la desfilada i va qualificar la protesta de falta de respecte. Però no va anar més enllà. Podia haver afegit que resulta preocupant que la dreta espanyola vulgui patrimonialitzar l’exèrcit i

Cal desconfiar tant dels banys de masses com de les dutxes d’insults

la Corona, però això hauria estat políticament incorrecte, per més que sigui cert.

La veritat és que els xiulets es van poder sentir en la retransmissió televisiva, ja que aquesta vegada TVE no va abaixar el volum del so ambient, una cosa que ha destacat favorablement la premsa conservadora de Madrid. Sánchez no es va immutar. La seva resiliència no és literària: si un dia va poder resistir l’animadversió dels propis, com no ha d’aguantar la fustigació dels aliens. I encara que la bronca no alteri el seu ànim, ja que, al contrari, li dona fortalesa com a Popeye els espinacs, els insults de la dreta política i mediàtica no són només una falta de respecte, sinó també una manera de soscavar la marca d’Espanya com a país tolerant.

De totes maneres, les esbroncades canvien les formes però no les institucions. Va explicar Carlos Rojas a Los Borbones destronados que quan Alfons XII va entrar a cavall a Madrid després de concloure la curta experiència republicana, el rei va saludar un dels que el victorejaven amb més entusiasme. Mentre li donava la mà, el va sentir que deia: “Aquesta rebuda no és res comparat amb l’entusiasme amb què vam fer fora el pendó de la seva mare, Isabel II”. Cal desconfiar dels banys de masses tant com de les dutxes d’insults. La realitat és sempre més complexa.c