Experiments naturals en economia

El premi Nobel d’Economia d’enguany s’ha atorgat a David Card (UC, Berkeley), Joshua Angrist (MIT) i Guido Imbens (Stanford). Card ha estat reconegut per les contribucions empíriques a l’economia del treball; Angrist i Imbens, pels avenços en l’anàlisi de com distingir entre causació i correlació. Segons l’Acadèmia Sueca, tots tres han revolucionat la investigació empírica en economia. En què consisteix aquesta revolució? En un assaig clínic els investigadors assignen individus aleatòriament a un grup de tractament (se’ls administra una vacuna) i a un grup de control (se’ls dona un placebo). Així es poden determinar els efectes de la vacuna. El problema és que en ciències socials és molt difícil fer experiments aleatoris.

Els premiats han detectat experiments naturals, on canvis que venen de la natura o de la política econòmica fan que distints grups d’individus siguin tractats de manera diferent. Aquestes situacions s’assemblen als experiments aleatoris encara que amb una important diferència. En l’assaig clínic, l’investigador té control absolut sobre qui rep o no rep el tractament, mentre que a l’experiment natural on s’ofereix una intervenció, els subjectes poden haver triat ells mateixos participar o no. Angrist i Imbens proposen com tractar aquestes situacions.

Card i Alan Krueger (mort el 2019 i que probablement també hauria estat premiat) estudien els efectes de la pujada del salari mínim en l’ocupació en els restaurants de menjar ràpid. A principis dels anys noranta, el salari mínim a Nova Jersey va pujar prop d’un 19%. Per veure’n els efectes es tractava de trobar un grup de control, és a dir, un grup de treballadors per als quals el salari mínim no canviés, però que tots els altres factors fossin els mateixos. Els treballadors dels restaurants de l’est de Pennsilvània (frontera amb Nova Jersey) van ser el grup de control. El resultat és que no es va trobar un efecte negatiu en l’ocupació com es podia preveure. En efecte, si el mercat de treball hagués estat competitiu, es podia esperar que un augment del salari disminuís l’ocupació. Una hipòtesi per explicar el resultat és que els restaurants tenien poder de monopsoni en el mercat de treball, és a dir, capacitat de fixar salaris per sota del nivell competitiu i per tant influenciar l’ocupació a la baixa. Aleshores, a l’augmentar el salari mínim, l’ocupació pot créixer, tema estudiat per José Azar i coautors. En tot cas, no està clar que els resultats obtinguts en l’entorn específic estudiat als EUA siguin generalitzables.

Un altre cas estudiat per Card és l’efecte de la immigració en els salaris i l’ocupació fent servir com experiment natural l’obertura temporal de fronteres de Fidel Castro l’abril de 1980. Van sortir de Cuba 125.000 emigrants cap als EUA, i molts es van establir a Miami, amb la qual cosa va augmentar la força de treball en un 7%. Comparant l’evolució de salaris i ocupació amb quatre ciutats similars a Miami, Card no va trobar que la immigració afectés negativament els residents locals amb nivells baixos d’educació. Estudis posteriors han determinat que la immigració tendeix a tenir beneficis positius per grups de nadius, però que perjudica els que han immigrat abans que els nouvinguts. Això pot explicar alguns comportaments polítics.

La metodologia avançada pels guardonats ha contribuït al disseny de polítiques per millorar la vida de les persones. Al cap i a la fi, aquest ha de ser l’objectiu de l’anàlisi econòmica.c

Els Nobel Card, Angrist i Imbens han contribuït al disseny de polítiques per millorar la vida

X. VIVES, professor de l’IESE