La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’enquadrament
Maneres de veure, maneres de pensar. En comunicació política, l’enquadrament o frame és una eina poderosa per liderar una conversa pública i també la compartida en un ecosistema digital. Per això, encertar en l’enquadrament és central per a la predisposició i la mirada; per a la comprensió i el raonament; per a la memorabilitat i l’emocionalitat d’una idea, d’un projecte, d’una marca o d’una persona.
Molts enquadraments són visuals. Tenen la capacitat de proveir-nos de capital cognitiu profund i sensible. És fàcil comprendre, per exemple, un concepte com prosperitat compartida si l’associem a una vall fèrtil de desenvolupament i oportunitats. Vall fèrtil s’instal·la com l’enquadrament que permet desplegar una idea guanyadora, portadora d’emocions, significats i experiències. George Lakoff, probablement el referent més important en teoria del framing en comunicació política, apunta que “els marcs són estructures mentals que formen la nostra manera de veure el món”.
La comunicació pública és una disputa pel sentit de les paraules, pel relat que construïm amb elles, per les
Les paraules, com roques, suporten tota la nostra estructura social i cultural
percepcions i emocions que provoquen i per la profunditat del seu record. Un enquadrament adequat és com un fil de niló: gairebé invisible però poderós per estirar-lo i amb el qual podem obtenir i recuperar un vincle de favorabilitat. No oblidem mai una emoció. Recordem el que sentim.
Tot comença amb les paraules, fins i tot les més bàsiques i simples. Toni Segarra, un dels grans publicitaris globals, investit doctor honoris causa fa poc per la Universitat de Nebrija, assenyalava: “El llenguatge escrit és important perquè ha aconseguit un mínim comú denominador que ens permet ser universalment entesos”.
L’amor per les paraules és la clau de tot. Els veritables imperis són els que es construeixen amb elles: arquitectures que, com poderoses roques, suporten tota la nostra estructura social i cultural.
L’enquadrament és una manera de mirar que determina el nostre raonament instintiu. És un focus, un angle, una perspectiva que ens dona una altra dimensió –i un altre coneixement– davant la primera evidència. Així, l’angle, enquadrat, es revela com l’acció més eficaç i lúcida per abordar un repte comunicatiu. És el zoom del coneixement.c