La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Xina, Indonèsia i l’Índia superaran el nivell de les emissions precovid
Els gasos augmentaran de mitjana el 2021 un 4% als països del G-20
Malgrat els diversos compromisos que han anat adquirint els governs en el marc de l’acord de París, l’acció climàtica de les grans economies (G-20) és lluny d’assolir l’objectiu de frenar l’escalfament en 1,5ºC (respecte a les temperatures del període preindustrial). Després d’un breu període de disminució –a causa de la pandèmia–, les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’estan recuperant a tot el món. Alguns dels països del G-20, com la Xina, l’Índia, Indonèsia i l’Argentina preveuen fins i tot superar aquest any els nivells del 2019. Ho assenyala l’informe de Climate Transparency, que recull el balanç del comportament de les iniciatives climàtiques del G-20.
El 2020 les emissions de CO2 relacionades amb l’energia es van desplomar un 6% als països del G-20. I de cara al 2021 es preveu un increment mitjà d’un 4%. Però
el més rellevant és que als països abans esmentats el rebot supera el llindar de les emissions del 2019. Els països del G-20 són responsables d’un 75% de les emissions globals.
El creixement de l’energia solar i eòlica és un dels elements més destacats d’aquest balanç. Al sector de l’electricitat (utilitzada per produir electricitat i calor), les renovables van augmentar un 20% entre el 2015 i el 2020, i aportaran gairebé un 30% del mix elèctric del G-20 el 2021.
Tot i això, la dependència dels combustibles fòssils no disminueix. Es preveu que el consum de carbó augmenti gairebé un 5% el 2021, mentre que el consum de gas ha augmentat un 12% als països del G-20 entre el 2015 i el 2020. El creixement del carbó es concentra principalment a la Xina.
La majoria dels governs del G-20 són conscients de la necessitat d’una transició cap a una economia baixa en carboni. Per això, un total de 13 països han
Vuit països tenen metes climàtiques més ambicioses que el 2015 i cinc rebaixen els objectius
presentat davant l’ONU les seves noves contribucions nacionals o plans d’acció climàtica derivats de l’acord de París (2015), que obliguen a revisar a l’alça aquests objectius cada cinc anys. Tot i això, encara que aquestes metes es complissin, la seva acció no evitaria un escalfament de 2,4°C per a finals de segle, adverteixen els experts. Vuit països han formalitzat la presentació dels seus nous objectius –més ambiciosos que el 2015-: França, Alemanya, Itàlia, la Gran Bretanya, els EUA, el Canadà, Argentina i Sud-àfrica.
Han promès presentar plans més ambiciosos (però encara no ho han fet formalment) la Xina, el Japó i Corea del Sud. Han presentat plans però, paradoxalment, menys ambiciosos que el 2015 Austràlia, el Brasil, Indonèsia, Mèxic i Rússia. I, finalment, Aràbia i l’Índia encara no s’han pronunciat.
La majoria del G-20 ha perdut l’oportunitat de canviar el rumb després de la covid i consolidar els objectius de mitigació climàtica. Només 300.000 milions de dòlars dels 1,8 bilions de dòlars en despeses de recuperació es van destinar a la recuperació “verda” (tot i que s’esmenten alguns bons exemples, com el de la UE), i mentrestant es continuen subvencionant els combustibles fòssils. “Els membres del G-20 continuen injectant milers de milions de dòlars en combustibles bruts, que estan causant el canvi climàtic”, diu Enrique Maurtua, de la Fundació Ambient i Recursos Naturals de l’Argentina. El 2019, i excloent-ne l’Aràbia Saudita, van subministrar 152.000 milions de dòlars en subsidis per produir i consumir carbó, petroli i gas: l’economia del carboni.c