La Vanguardia (Català-1ª edició)
El capità Kirk travessa l’última frontera
L’actor de ‘Star trek’ William Shatner és la persona més gran que vola a l’espai
Finalment ho ha aconseguit. El capità Kirk, l’emblemàtic personatge de la sèrie de televisió i pel·lícules de ciència-ficció Star trek, va aconseguir ahir travessar aquesta última frontera que era el lema d’una de les sagues d’aventures espacials més famosa de la història, amb permís de La guerra de les galàxies. Però no va ser a bord de l’Enterprise. L’actor William Shatner va ser un dels quatre tripulants del segon vol suborbital de la nau New Shepard de la companyia de vols espacials Blue Origin, propietat del magnat d’Amazon, Jeff Bezos, fan declarat de la sèrie.
L’enlairament estava previst per a dimarts, però les condicions atmosfèriques el van endarrerir fins ahir. L’enlairament es va produir sense contratemps, però amb una mica de retard, a les 9.50 h, hora local –les 16.50 h, hora catalana– des del Launch Site One, les instal·lacions de Blue Origin, a prop de Van Horn, a Texas (EUA).
Va ser un vol curt, de poc menys de 10 minuts de durada, i no gaire alt. A 107 km de la superfície terrestre, just per sobre de la línia Kármán –a 100 km d’altitud–, que es considera el punt en què comença l’espai. Durant el trajecte, com acostuma a ser habitual en aquesta mena de vols parabòlics, els viatgers espacials van gaudir uns minuts de la sensació de flotar en gravetat zero.
Poc després de passats dos minuts del llançament el coet va parar els motors i es va desprendre de la càpsula per tornar a Terra.
ALa velocitat en aquell moment era de gairebé 3.000 quilòmetres per hora, i des de Terra es van poder sentir els crits de joia dels ocupants. Un minut més tard la New Shepard arribava als 107 km d’altitud i entrava en gravetat zero.
I això va ser pràcticament tot. Deu minuts i quinze segons després de l’enlairament, la nau aterrava suaument amb els paracaigudes desplegats, al desert de Texas. Com una atracció per a milionaris. la Universitat Rovira i Virgili (URV) enguany commemorem una doble efemèride: els 50 anys de la recuperació dels estudis universitaris a Tarragona i els 30 de la creació de la universitat. El 1574 el papa Gregori XIII va reconèixer l’Estudi General de Tarragona i li va concedir el privilegi de conferir graus acadèmics a les facultats de Teologia, Filosofia i Arts, de manera que va esmenar un vell greuge a la ciutat.
Aquesta condició, perduda el 1714, ja no la tornaria a recuperar fins al 1971 amb la creació d’una delegació de la Universitat de Barcelona. Així es va signar l’acord per crear una delegació d’estudis universitaris de les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències, amb una orientació cap a la química industrial, atesa la presència del principal polígon petroquímic del sud d’Europa.
Del 1791 ençà, la Divisió VII de la UB, primer, i la URV, a partir del 1991, no han parat de créixer fins a convertir-se en una institució vertebradora i dinamitzadora del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, motor de formació, recerca, transferència de coneixement i generació de riquesa al territori i al país. De fet, aquest continua sent un dels grans objectius de la URV: dotar el territori i el país d’una estructura de coneixement amb prestigi internacional que contribueixi a avançar cap a una societat més justa i lliure mitjançant l’educació,
Amb aquest vol, Shatner, de 90 anys, s’ha convertit en la persona de més edat que ha anat a l’espai. Ha arrabassat aquest honor a Wally Funk, de 82 anys, l’antiga membre del programa d’astronautes per a dones de la NASA que no va poder viatjar mai a l’espai fins que Bezos la va convidar a ser un dels quatre membres del primer vol de la seva nau el 20 de juliol.
En el d’avui completaven la tripulació Audrey Powers, vicepresidenta de Blue Origin, i dos “clients”, la recerca, la cultura i el progrés.
Per mesurar la producció de qualitat de les universitats es fan servir els rànquings. Hi ha moltes maneres de llegir aquestes classificacions, però, si prenem com a referència l’Academic Ranking of World Universities (Xangai), el que gaudeix de més prestigi entre les institucions d’educació superior, i n’analitzem les dades, ens adonem del bon posicionament de la URV.
El rànquing de Xangai utilitza una metodologia per elaborar la classificació de les mil millors universitats del món amb sis indicadors que avaluen les institucions assignant un pes a cada ítem: exalumnes (10%) i professors (20%) guanyadors del premi Nobel o la medalla Fields; investigadors altament citats (20%); articles publicats en
empresaris que van licitar sense èxit per un seient al vol anterior amb Bezos. Es tracta del doctor Chris Boshuizen, fundador de l’empresa Planet Labs –dedicada a posar en òrbita satèl·lits de mapatge terrestre– i Glen de Vries, director executiu de Medidata Soutions, la plataforma d’investigació clínica més utilitzada del món. No ha transcendit el preu que els dos empresaris han pagat pels seus bitllets de nau espacial.
Una vegada a terra, Shatner va revistes de prestigi (Nature i Science) (20%); articles als índexs de citació de ciències i ciències socials del Web of Science (20%), i rendiment per càpita de la institució (10%). Els cinc primers indicadors són quantitatius de cada institució i no estan ponderats segons la mida de la universitat. El sisè, però, s’obté de dividir les puntuacions acumulades dels cinc indicadors anteriors entre el personal acadèmic expressat en equivalents a jornada completa. En aquest darrer paràmetre, que compara la vàlua i la capacitat dels investigadors i docents de les diferents universitats amb independència de la mida, el rànquing de rendiment per càpita situa la URV a la posició 202 a escala mundial (501-600 en resultats globals) i a la tercera a escala estatal i nacional, darrere la Pompeu Fabra (UPF) i l’Autònoma de Barcelona (UAB).
D’altra banda, l’informe IUNE 2021 sobre l’activitat investigadora de les universitats espanyoles també destaca la URV en el rendiment per càpita, la que té en compte la producció científica en funció de la mida de la institució. La URV és la quarta de l’Estat en producció científica per cada cent professors, superada només per la UPF, la UAB i la UB, totes catalanes. Pel que fa al volum de cites rebudes i tesis doctorals per cada cent professors, la URV repeteix quart lloc entre les espanyoles. Finalment, en termes de qualitat de la producció científica, assegurar que havia estat “l’experiència més intensa” imaginable, i va explicar el viatge al mateix Jeff Bezos, que el va anar a saludar quan va tornar a la Terra. “Estic tan commogut (...) És extraordinari. Tothom ha de fer això”, va afegir l’actor canadenc.
Abans d’enlairar-se els tripulants van rebre missatges dels turistes espacials del vol anterior. “Serà el viatge de la vostra vida”, els van dir. “Senyor Shatner, per fi ha arribat el moment. I serà millor del que mai s’hauria imaginat”.
Els viatges turístics a l’espai van quedar inaugurats el 11 de juliol, quan el multimilionari britànic Richard Branson i tres tripulants més van fer un vol de característiques semblants al d’ahir
El vol va durar poc més de 10 minuts i la nau es va elevar fins als 107 km sobre la superfície de la Terra
amb la seva nau VSS Unity ,quees va elevar fins als 88 quilòmetres d’altitud. Nou dies més tard va ser el torn de Jeff Bezos, que, a bord de la mateixa càpsula i amb el mateix coet que en el vol d’ahir, arribava fins als 100 km, just al límit de la línia Kármán.
Però l’era del turisme espacial, de veritat, es va donar per oficialment inaugurada el 19 de setembre. La companyia SpaceX, propietat del també multimilionari Elon Musk, va posar en òrbita la seva nau Dragon amb quatre turistes espacials, que va estar orbitant la Terra durant tres dies abans de tornar. A més, va ser a una altitud de 575 km, no només molt més lluny que els projectes de Branson o Bezos, sinó fins i tot a més distància que l’Estació Espacial Internacional o el telescopi Hubble.c la URV és la cinquena de l’Estat en percentatge d’articles en revistes d’alt impacte del Journal Citation Reports, i en cites per document –un altre indicador que reflecteix la qualitat de la recerca–, la URV se situa entre les tres universitats de l’Estat amb més volum de cites per documents, les que susciten interès i valoració d’experts internacionals de l’àmbit.
Tots aquests indicadors posicionen en un meritori lloc la URV, que en la seva vocació internacional ha intensificat la projecció
El rànquing de rendiment per càpita situa la URV al lloc 202 a escala mundial
integrant-se a Aurora, un consorci de nou universitats europees rellevants en recerca, compromeses amb l’impacte social de les seves accions i implicades amb les comunitats dels respectius territoris.
Tenim la voluntat de continuar creixent com a universitat, tant a escala local com global: és a dir, amb actuacions per dinamitzar el territori i el país, liderant projectes com la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, però alhora amb vocació internacional.