L’L8 aprofundirà el traçat per esquivar obstacles de l’Eixample

Les estacions de la prolongació de la línia dels FGC seran a 50 metres de profunditat

Les estacions de la línia 9 de metro com Zona Universitària, Collblanc o Torrassa són un viatge al centre de la terra en tota regla. El viatger puja a un ascensor en què perd la noció de l’espai o comença a baixar escales mecàniques l’una rere l’altra fins que perd el compte i arriba a l’andana. Passa una cosa semblant a les tres noves estacions de la prolongació de l’L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) des de la plaça Espanya fins a Gràcia amb parades també a Hospital Clínic i Francesc Macià.

Aquestes noves estacions es construiran a uns 50 metres de profunditat i disposaran d’ascensors de gran capacitat per absorbir el gran flux de viatgers previst i connectar amb les altres línies que ja hi ha en aquests llocs. Amb una demanda estimada de 20 milions de viatges anuals, la connexió de la línia del Llobregat dels FGC amb la del Vallès és la inversió amb més taxa de retorn recollida al Pla Director d’Infraestructures i una de les màximes prioritats de la Generalitat. Al seu torn, és una obra de gran complexitat, que travessa l’Eixample, amb tots els inconvenients que això comporta, i que ha provocat canvis respecte als plans inicials.

L’última actualització del projecte bàsic de les obres aposta per construir el túnel a més profunditat de la prevista, fins a uns 50 metres sota terra, per superar per sota altres infraestructures ja existents, com un dipòsit d’aigües pluvials entre els carrers València i Mallorca i el pou de la sortida d’emergència del túnel de l’AVE al carrer Provença. La intenció inicial passava per fer unes petites marrades sota els edificis pròxims i esquivar els obstacles lateralment, però finalment s’ha optat per ficar-se terra endins i fer un traçat completament rectilini pel carrer Urgell des de Consell de Cent fins a arribar a Francesc Macià.

El punt més profund del traçat és just abans de l’estació d’Hospital Clínic, ubicada a la cantonada del recinte de l’Escola Industrial. Tant aquesta parada com la de Francesc Macià tindran les andanes a 50 metres, raó per la qual s’ha apostat pels ascensors com a via d’accés. Des de la part alta de l’Eixample fins a Gràcia estava previst que anés pujant cap a la superfície seguint el traçat de la Travessera de Gràcia, però les rampes eren massa fortes per al tipus de trens utilitzats pels FGC, així que s’ha optat per mantenir també a bastanta profunditat –42 metres– l’estació de Gràcia, sota la plaça Gal·la Placídia, on finalitza l’obra de 4,1 quilòmetres des de la plaça Espanya.

El punt inicial també té una certa complexitat. En aquest cas no tant per la profunditat com perquè es tracta de passar per sobre del túnel de la línia 3 de metro i evitar la interferència amb l’estació de la línia 1 i amb la font monumental de la plaça, una vegada descartat el desmuntatge temporal de l’obra dissenyada per Josep Maria Jujol com preveien algunes de les alternatives de l’estudi informatiu. Aquesta part de l’obra es farà mitjançant pantalles i excavacions en mina, mentre que de la resta se n’encarregarà una tuneladora que iniciarà el recorregut a la Gran Via i acabarà a Gal·la Placídia.

El canvi de profunditat de les estacions ha portat també a canviar el mètode de construcció planificat, semblant a l’utilitzat a la línia 9 del metro, malgrat que en aquest cas les vies no seran en diferents nivells,

El túnel anirà recte per Urgell i passarà per sota d’un dipòsit d’aigües pluvials i vies ferroviàries

L’accés a les andanes es farà mitjançant ascensors de gran capacitat, com els dels trams oberts de l’L9

LLIBERT TEIXIDÓ