La Vanguardia (Català-1ª edició)
Puig i Cadafalch, premiat per la fàbrica Casaramona
El 1912 es va atorgar el premi al millor edifici acabat a Barcelona l’any anterior. Era el guardó que el 1900 havia creat l’Ajuntament per realçar oficialment el paisatge urbà. Tenia periodicitat anual.
L’honor el va merèixer la fàbrica Casaramona, projectada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. La serietat i independència del jurat es confirmava, sense que fos ni de bon tros necessari, després d’haver escollit un edifici industrial i no grans edificis d’habitatges, que van quedar en segon i tercer lloc, com la casa Garriga Nogués d’Enric Sagnier i la casa Comalat de Salvador Valeri.
El 1903 s’hi havia incorporat una altra secció, la consagrada a distingir els establiments. I dos anys després s’hi afegia un premi de cinc-centes pessetes al millor habitatge obrer. El guanyador de l’especialitat arquitectònica era honrat amb una artística i elegant làpida de bronze projectada per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda, modelada per l’escultor Andreu Aleu i fosa als tallers de Masriera i Campins. Era incorporada a la planta noble de la façana, cap a la porta principal, on encara roman ben visible.
Ja el 1959 Oriol Bohigas l’encertava afirmant que aquests premis es devien a la iniciativa de Carles Pirozzini, secretari del jurat i alt funcionari de l’Ajuntament. La publicació el 2012 de la impecable biografia del personatge a càrrec de Maria Ojuel confirma la seva teoria i aportava un perfil tan sòlid que encaixava a la perfecció.
Pirozzini s’encarregava de redactar les actes del jurat, en què es veia que la selecció dels premiats era el resultat de valoracions molt informades, raonades i de vegades una mica inesperades.
Aquí uns exemples. El primer premi concedit va ser per a la casa Calvet, de Gaudí, el 1900. Doncs bé, el tan reconegut arquitecte no en va poder rebre cap altre: es va argumentar que ja havia estat guardonat. En canvi, tant Domènech i Montaner com Sagnier sí que van repetir. El 1905 va ser distingit Josep Amargós per la seva torre de l’Aigua al Tibidabo, preferida a l’Observatori Fabra de Domènech i Estapà, el pinar de Sagnier, la casa Trinxet de Puig i Cadafalch o la casa Marfà de Comas i Thos.
Malgrat repetides suspensions, la convocació del premi es va mantenir fins al 1930.c
Els guardons anuals de l’Ajuntament a l’arquitectura van començar el 1900