La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sitges, planter de nous directors
Paulo, García i Pérez Sañudo ofereixen al certamen un aperitiu de futurs treballs
Malgrat que no estan consagrats, ja despunten al panorama cinematogràfic espanyol. Amb molta feina i una empenta, poden arribar a brillar en un futur molt pròxim a les pantalles de tot el país. Oriol Paulo, Víctor García i David Pérez Sañudo han rebut aquesta oportunitat del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Són el planter de directors del certamen, on han mostrat un aperitiu de les seves pròximes pel·lícules.
Després de treballar en diverses sèries de TV3, Oriol Paulo es va llançar al cinema, i ja suma tres llargmetratges, El cos (2012), Contratiempo (2017) i Durant la tempesta (2018), malgrat que ha estat una altra sèrie de televisió, El inocente (2021), basada en una novel·la de Harlan Coben, el que li ha donat projecció internacional.
Ara acaba de rodar Los renglones torcidos de Dios, una adaptació “molt lliure” del llibre de Torcuato Luca de Tena que pot suposar la seva consolidació definitiva. “No hauria acceptat aquesta feina sense Bárbara Lennie”, diu Paulo, que ja va col·laborar amb l’actriu a Contratiempo. Lennie es converteix aquí en Alice Gould, la detectiu que ingressa en un psiquiàtric per investigar un cas i s’acaba acostant al límit del seny.
“La novel·la de Luca de Tena és inabastable, i m’he centrat en l’enfrontament entre l’Alice i el director del sanatori, que interpreta Eduard Fernández”, assenyala Paulo en una conversa amb La Vanguardia. El realitzador remarca que el film, ara en procés de muntatge, “respecta l’època de la novel·la, publicada als setanta, sense caricaturitzar-la”.
Paulo va tardar a dir que sí a la proposta de la Warner per rodar aquesta nova versió de Los renglones torcidos de Dios . En canvi, Víctor García no va dubtar quan li van oferir La niña de la comunión. “A partir de la llegenda urbana de les nenes que van desaparèixer durant la seva primera comunió, hem creat un misteri que té lloc en un poble a finals dels vuitanta que a mi ja no em fa por però que espero que terroritzi el públic”, indica García, que ha presentat a Sitges un petit tràiler (que sí que espanta) del film, en procés de muntatge. La pel·lícula estarà a punt a l’abril, coincidint amb la temporada de comunions.
Per a David Pérez Sañudo, director d’Ane (2020), les coses han estat una mica diferents. La productora es va enamorar del seu curt Au pair i li va demanar que el convertís en un llarg. Una jove francesa arriba a un poble per ensenyar un nen, que no arriba a aparèixer mai. “Al curt hi ha referències clares a El resplandor i elements hitchcocknians, però és sobretot una crítica a la tradició de l’Espanya profunda”, explica el jove director, que ara està immers en el procés d’escriptura del guió.c