La Vanguardia (Català-1ª edició)
Goya obre les exposicions del Banc d’Espanya
La institució inaugura un espai d’exhibició permanent per a la seva col·lecció a la seu de Madrid
2.328 reals de velló. El preu que van pagar a Francisco de Goya el 1785 pel seu impactant retrat de José de Toro, director del Banco de San Carlos –predecessor del Banc d’Espanya–, és el títol triat per a la mostra amb què la principal institució monetària del país obre avui un somni acariciat llargament: tenir una sala d’exposicions a la seu principal, al carrer Alcalá de Madrid, per mostrar de manera rotatòria les més de quatre mil obres que atresora, des de Goya fins avui. Es tracta d’una sa- la a què s’accedeix des del carrer i que es podrà visitar gratuïtament amb reserva en línia.
Per començar, fins al 26 febrer s’hi veuran els orígens de la col·lecció, els retrats que el Banco de San Carlos, nascut el 1782 sota Carles III, i el seu successor, el Banco de San Fernando, tots dos avantpassats del Banc d’Espanya, van encarregar per immortalitzar els seus directors i els monarques del moment. En aquest cas, 28 quadres que inclouen una desena d’obres de Goya i de Maella
i Madrazo, i també una pode- amb boniques filigranes i motius rosa Verge del lliri de Cornelis van per destacats artistes. Cleve adquirida per a l’oratori del Yolanda Romero, conservado- banc, creat perquè la gent no per- ra del Banc d’Espanya i comissà- dés temps anant a missa a fora. De ria de la mostra amb Manuela fet, en aquest projecte bancari Mena, subratlla que “l’objectiu il·lustrat nascut per atendre les principal és ensenyar la col·lecció necessitats de la hisenda pública del banc, amb més de 240 anys no hi faltaven rellotges, símbol de d’història. Volíem començar pels la constància i la perfecció. Màquines orígens, i l’elecció de Goya per retratar que dos segles després encara José de Toro i conservar així marquen les hores i que són la memòria del banc és el principi a la mostra amb nombrosos documents de la tradició de l’encàrrec que inclouen els primers d’obres d’art del banc a autors, i a bitllets espanyols de la història: més a més inicia la gran galeria de les cèdules del Banco de retrats de la col·lecció, que avui San Carlos, estampades en colors els especialistes consideren com probablement la més important per a l’estudi iconogràfic i artístic del retrat oficial per la continuïtat que ha tingut en el temps”.
A la mostra, a part de l’impactant retrat de De Toro, hi ha els d’altres governadors del banc com Francisco de Cabarrús o el comte d’Altamira, un home nan a qui, tot i això, Goya confereix una gran majestuositat. I sens dubte destaca un retrat del comte de Floridablanca, secretari d’Estat de Carles III i promotor del banc, en què Goya es dibuixa dins del
‘2.328 reales de vellón’, el títol de la mostra, va ser el que va rebre Goya per retratar el director del Banco de San Carlos
quadre en la millor tradició de Velázquez. Al quadre el rellotge marca les 10.30 h, quan el comte es reunia amb el monarca –que també apareix pintat–, i al costat de Floridablanca hi ha mapes del pla del canal d’Aragó, que ell va impulsar. I no només hi ha retrats de Goya. També hi ha un Ferran VII amb mirada perversa obra de López Portaña i el retrat del governador del banc Pedro Salaverría creat per Madrazo.
Quadres plens de simbolisme en què apareix el caduceu de Mercuri, déu del comerç, i abunda la roba verda, color unit als diners. Uns diners que a Goya li preocupen quan comença a pintar les obres, diu Romero, perquè quan el seu pare mor ha de mantenir la família. Però en els retrats encarregats primer per Floridablanca i més tard pel Banco de San Carlos, en què acaba aconseguint una enorme profunditat psicològica, tindrà una targeta de presentació que el catapultarà. Fins i tot serà accionista del mateix Banco de San Carlos.c