La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No tinc cap rancúnia”
Entrenador del Dinamo de Bucarest
Quines són les seves aspiracions a Bucarest en els tres anys firmats?
A la Champions ens plantegem en cada partit anar a guanyar-lo si tenim alguna possibilitat. No tenim una aspiració d’anar molt més enllà perquè no hi estem preparats. Tant de bo! Som conscients de les limitacions. Vam guanyar el Kielce a domicili, no era esperat; amb el Porto, a casa, vam tenir una pilota per empatar... Volem ser en el partit. A casa l’afició empeny molt, però fora ens costa molt més.
Per això, fer saltar la sorpresa al Palau Blaugrana ho veu difícil... Sempre! Juguem a casa del campió d’Europa i al Palau no perd des de fa molt temps (desembre 2015); per tant, és molt complicat. Però si es presenta l’oportunitat, ho intentarem. En soc molt conscient, de la dificultat.
El veu molt diferent?
Veig el Barça per analitzar-lo, per intentar treure alguna cosa de profit. Ha tingut partits més o menys, també ha fet rotacions perquè té molts jugadors que venen dels Jocs, però és un equip demolidor, amb capacitat anotadora, que corre; un bon sistema defensiu, bons porters... És un tros d’equip.
Per tornar a guanyar la Champions? És un dels candidats, sempre ho serà, però no l’únic; hi ha 5, 6, 7 equips que poden guanyar-la. Mira aquest grup...
Creu que s’ha afeblit?
Tinc molt respecte pels jugadors i la gent que hi treballa. Són molt bons. Si s’ha afeblit no és cosa meva.
Manté contacte amb els jugadors? Amb alguns sí, però no parlem d’handbol. No ho vull. M’interesso per aspectes més personals, qüestions alienes a l’handbol... És gent que fa molts anys que conec, i és normal que pregunti.
Continua sent soci del Barça?
Sí, això no m’ho treu ningú. Una cosa és la qüestió professional, i una altra la personal. Soc del Barça i ho seré sempre, però no quan jugui contra mi.
Com a soci veu la deriva del club... Com a soci no crec que hagi d’emetre cap opinió. Vam votar i el president és qui pren les decisions; poden agradar o no, però s’han de respectar. No vull valorar-les, no tinc ganes de problemes.
El 29 de maig va ser el darrer partit que va jugar al Palau. Quina sensació té ara que hi torna?
No ho sabria dir... Imagino que quan arribi al Palau serà especial. No m’espero res. L’afició ja em va mostrar molt afecte, sempre, i jo vaig intentar tornar-li amb la meva feina. Em farà molta il·lusió veure molta gent a qui tinc afecte, aficionats, empleats del club...
Què espera de la junta?
Res d’estrany, som professionals. Tinc bona relació amb el directiu de la secció, amb el president i el vicepresident també... No tinc cap rancúnia. Van prendre les decisions i ja està. M’ho vaig prendre bé: si no comptaven amb mi, arribàvem a un acord i avall.c
El nou Barça d’Ortega “Ha tingut partits ‘més o menys’, ha fet rotacions per donar descans, però és un tros d’equip, demolidor”