Els abusos d’Ayuso

“Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència? Quant temps hem de ser encara joguina del teu furor? On s’aturaran els rampells del teu desenfrenat atreviment?”. Amb aquestes frases Ciceró denunciava davant el Senat romà la conspiració colpista de Catilina contra la república.

Bé podrien aplicar-se també a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, encara que és cert que en això, l’última paraula correspon als ciutadans amb dret a vot en aquell territori.

La presidenta, aficionada al running, segons ens va explicar recentment una afectuosa portada d’un diari madrileny, d’altra banda molt agressiu al referir-se a dirigents polítics d’altres colors, que la va retratar exercitantse al centre de Washington, porta diversos dies escalfant per a la transcendental batalla política dels pressupostos de l’Estat.

Ja podem aventurar, amb poc risc d’errar, que Ayuso convertirà les partides d’inversió territorial consignades en aquella proposta en una nova palanca per a la seva oposició frontal al Govern de Pedro Sánchez i, per elevació, al president del PP, Pablo Casado.

Als primers metres s’ha concentrat a convertir una proposta genèrica de Sánchez, ubicar fora de la capital futurs organismes de nova creació, en un intent de desmantellar Madrid, el que segons ella equivaldria a ferho amb Espanya.

Ara, una lectura simple, la seva especialitat, dels números dels pressupostos abonarà aquella batalla, fent servir dades de forma esbiaixada per alimentar un sentiment de greuge madrileny que desafia la realitat.

La primera comunitat d’Espanya per renda per càpita, volum de la seva economia, equipaments públics de tota mena (ocupació, serveis d’infraestructures i transports, culturals, entre d’altres), encapçalarà el front contra el repartiment dels diners en els nous pressupostos. I ho farà amb l’argument que els madrilenys estan discriminats. Certament ho estan, però en el sentit contrari a com ho plantegen els líders polítics de la comunitat. Ho estan perquè paguen menys impostos que la resta dels espanyols, des de l’IRPF fins a successions o patrimoni. Segur que els qui resideixen fora de Madrid firmarien sense dubtar-ho per patir aquell tipus de tracte desigual.

Precisament, Madrid ha assolit aquelles posicions líders en termes de riquesa econòmica en els últims anys, és a dir, que, a diferència d’altres territoris, no és en decadència i perdent posicions sinó escalant-les. Una prova que l’statu quo no li està resultant negatiu, abans al contrari, estimula el seu desenvolupament.

Els números presentats ahir per María Jesús Montero, la ministra d’Hisenda, són tan tramposos com les conclusions d’Ayuso. En el cas de Catalunya, se li prometen augments d’inversions i es calculen percentatges de creixement que després no s’arriben a concretar mai. L’execució d’aquelles inversions, com s’ha vingut denunciant des de fa anys, amb prou feines supera la meitat del consignat, amb la qual cosa no es poden considerar mai consumades.

I curiosament, a Madrid aquella execució és sempre superior a la de Catalunya, amb la qual cosa, a la pràctica,

La més rica, on es paguen menys impostos, denuncia maltractament

els diners gastats per l’Estat són inexorablement més voluminosos en la primera que en la segona. Any rere any.

Però no acaba aquí aquest compte de la lletera. Els pressupostos inclouen fins a 7.000 milions d’euros sense assignació territorial específica. No és un secret que aquests diners acabaran, per diverses vies, finançat millores en les quals participarà la Comunitat del quilòmetre zero, el de la Puerta del Sol.

Encara que el futur polític d’Ayuso depèn del vot dels madrilenys, la seva eficàcia política també està en relació amb l’opinió de la resta dels espanyols. Esperem que més aviat que tard, aquests considerin carregós l’impostat victimisme de la lideressa madrilenya.c