El desafiament de les pensions marca els pressupostos de l’era postcovid

Està previst transferir 36.000 milions a la Seguretat Social per a la seva sostenibilitat

Amb gairebé el 90% de la població vacunada, amb només 226.000 treballadors en ERTO i amb una economia que creixerà aquest any un 5,7% segons l’FMI, aquests pressupostos són l’oportunitat per consolidar la recuperació i deixar enrere l’era covid.

Aquest és l’objectiu del Govern central i per això compta amb la injecció de més de 27.000 milions d’euros dels fons europeus; disposa de carta blanca per a la despesa, encara que ja ha començat la correcció, i preveu un augment de la recaptació per la millora de la situació econòmica. Disposarà d’un rècord del sostre de despesa, situada en 196.142 milions, per “consolidar la recuperació econòmica i social, fent de la inversió una potent eina i palanca per això”, en paraules de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

En aquest camí, finançar la Seguretat Social s’ha convertit en un dels reptes principals d’aquests pressupostos, que ahir van iniciar el seu tràmit parlamentari. Indexar les pensions al cost de la vida, sumant l’envelliment de la població, suposa incrementar la despesa en aquesta partida per al 2022 en un 4,8%, fins a arribar als 171.165 milions d’euros. Una quantitat que representa el 37,29% de la despesa total.

Per poder pagar les pensions, els pressupostos preveuen una transferència a la Seguretat Social de 36.276 milions, per garantir la seva sostenibilitat, que suposa 5.099 milions més que aquest any, un augment superior al 14%. Amb aquesta fórmula, se segueix la tendència d’eliminar de la Seguretat Social el que es considera despeses impròpies, que no li corresponen i que afecten la seva sostenibilitat. Tot i això, la transferència d’aquesta quantitat no serà encara suficient, i es preveu també un préstec de 7.000 milions, pràcticament la meitat que la d’aquest any.

Transferències a altres ad. públiques

Serveis de caràcter general

Deute públic

Atur

Altres prestacions

Recerca i desenvolupament

Infraestructures

Indústria i energia

Seguretat ciutadana

Defensa

Agricultura, pesca i alimentació

Foment de l’ocupació

Sanitat

Serveis socials i promoció social

Educació

Gestió, adm. inclusió, Seguretat Social

Accés a l’habitatge

Comerç, turisme i pimes

Subvencions al transport

Justícia

Politica exterior

Ad. financera i tributària

Cultura

Altres actuacions econòmiques

Organismes constitucionals, govern

Gestió i adm. feina i economia social

Ministeri d’Afers Econòmics

Són partides per fer front a l’increment de la despesa que provoca l’augment de les pensions i de l’ingrés mínim vital. En concret, per mantenir el poder adquisitiu, les pensions contributives augmentaran per sobre del 2%; la xifra precisa quedarà determinada al novembre pel valor mitjà interanual de l’IPC. Per a les pensions no contributives, les mínimes i l’ingrés mínim vital, l’augment serà del 3%.

Pel costat dels ingressos, aquests pressupostos preveuen un augment dels ingressos tributaris del 8,1%, un increment que s’atribueix bàsicament a la recuperació econòmica que empeny el repunt recaptatori.

La partida principal d’ingressos és, com sempre, l’IRPF, que suma 100.132 milions, un 6,7% més que en aquest exercici; un augment a causa de la millora de les rendes de les llars i de l’increment de la tributació de les rendes del capital aplicada aquest any.

A continuació, el segueix l’IVA,

Forta retallada a les bonificacions fiscals de les empreses dedicades al lloguer d’habitatges

amb un repunt del 9,5% gràcies a l’augment del consum, que el situa en 75.651 milions d’euros. Per la seva part, l’impost de societats també augmenta un 11,8% fins a situar-se en 24.477 milions.

Aquí també s’incorporen els ingressos el tipus mínim del 15% de societats, encara que són reduïts, uns 400 milions repartits entre el 2022 i el 2023.

Una altra novetat d’aquests comptes és una forta reducció de la bonificació fiscal per a entitats dedicades al lloguer d’habitatge, que passa de l’actual 85% al 40%. Els ingressos que s’obtinguin per aquesta via poden ajudar a sufragar incentius fiscals per a petits propietaris. La novetat s’introduirà en la llei d’Habitatge. També reflecteixen els comptes la reducció del topall de desgravació dels plans individuals de pensions, que passen de 2.000 a 1.500 euros. Uns comptes que el Govern central calcula que, gràcies al creixement econòmic, permetran reduir el dèficit fins al 5%.c