La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Cercle alerta d’una “espiral d’irrellevància econòmica” a Catalunya
La institució culpa la política de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona
El Cercle d’Economia va emetre una de les més dures notes d’opinió dels últims anys, en la que alerta del risc real que Barcelona i Catalunya acabin atrapades “en una espiral d’irrellevància econòmica, de lenta però inexorable decadència”. Segons el parer del grup que reuneix empresaris, directius i acadèmics, “la política barcelonina i catalana no ajuda a fer progressar el país en la recerca i execució d’un desenvolupament econòmic”.
En la nota, el Cercle, que presideix Javier Faus, denuncia que “avui ni Barcelona ni
Catalunya no disposen d’un model de prosperitat compartit i que compti amb la complicitat de tots els agents”. La institució econòmica barcelonina fundada el 1958 es fixa en cinc grans projectes que a la seva manera de veure s’han de reorientar: el model turístic, la digitalització i innovació, la transició energètica, les ciències de la vida i la salut i la indústria.
La institució demana un canvi de rumb a la Generalitat i a l’Ajuntament perquè se centri a assolir la normalitat: “La societat no es pot despertar cada dia amb una nova crisi en la seva vida quotidiana”. També reclama ambició i realisme per “tornar a tenir presència i influència catalana en Espanya, l’únic Estat realment existent que tenim els catalans”. Tot això, apostant per “amplis consensos i coratge polític i sentit de país”.
El Cercle qüestiona que existeixi un model de desenvolupament econòmic per part de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona i alerta que, quan es dona, “sovint és fortament ideològic, amb falta de pragmatisme”. En altres ocasions –prossegueix la institució–, són “models que generen confrontació, i, per tant, difícils d’executar en societats tan complexes i diverses com les nostres”.
Com a contraposició a aquesta manera de fer, el Cercle crida l’atenció sobre les estratègies seguides en altres territoris com Alemanya, que
“Ni Barcelona ni Catalunya no disposen d’un model de prosperitat compartit”, adverteix
“continuarà governada des de la centralitat, sense estar condicionada pels extrems minoritaris”. També recorda el paper de l’Administració a Holanda amb “l’ampliació del port de Rotterdam” o les polítiques de suport públic a París, Milà o Lisboa. “Des de fa uns anys Lisboa és un competidor molt seriós per a Barcelona, com també ho és Milà”, alerta el Cercle.
Pel que fa al model turístic, en la nota, titulada Barcelona i Catalunya: un model compartit de prosperitat és necessari i urgent, s’adverteix que en el cas de Barcelona ha de corregir-se la inseguretat ciutadana i el “deteriorament alarmant de l’espai públic (espais bruts, degradats i deteriorats), així com actes vandàlics recurrents”. Sobre la reforma urbanística, la institució afirma que s’ha dut a terme “sense prou debat sobre el seu model i estèticament discutible”.
En aquest eix, el Cercle torna a reclamar un gran pacte per recuperar l’ampliació de l’aeroport del Prat. “És responsabilitat de totes les administracions treballar perquè l’ampliació de l’aeroport sigui una realitat. El no fer-ho és de nou una irresponsabilitat”, diu el document.c