Polèmic Nobel

La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha celebrat la concessió del premi Nobel d’Economia al canadenc David Card com si l’hi haguessin donat a ella. Considera que és un autèntic suport a la seva política d’apujar el salari mínim interprofessional a 1.063 euros mensuals (per 14 pagues) a l’inici del 2023. Segons la seva opinió, això no provocarà cap pèrdua d’ocupació com ha assenyalat el Banc d’Espanya, que estima que la pujada del 22% el 2019 va destruir 174.000 llocs de treball.

En la mateixa línia, Toni Ferrer, secretari d’ocupació del PSOE, ha tuitejat “botifarra al BdE i cia, la pujada de l’SMI s’emporta el Nobel d’Economia”. Podem, en la mateixa línia, assegura que l’atur juvenil baixarà del 40% al 20%. Tota l’esquerra ha portat l’aigua al seu molí.

En realitat, els estudis de Card no diuen que l’SMI no destrueix ocupació de forma general i universal, ja que això depèn de diversos factors, en particular de l’estructura econòmica del país i de la seva legislació laboral. Per tant, no es pot comparar l’SMI als EUA, on l’atur és del 5%, amb el d’Espanya, on és del 16%, i en els joves, del 33%. Els estudis de Card se centren en el mercat de menjar ràpid a Nova Jersey i a la frontera, mercats captius sense competència de l’exterior. En aquests, quan puja l’SMI es trasllada automàticament als preus i els consumidors paguen més cars els frankfurts o les hamburgueses. Per tant, en aquelles condicions té un efecte neutre sobre l’ocupació.

Una altra cosa molt diferent és quan es tracta

No es pot comparar l’SMI als EUA, amb un atur del 5%, amb el d’Espanya, on és del 16%

d’un sector sotmès a la competència exterior. Per exemple, si puja molt l’SMI a les Canàries, pujarà el preu dels seus plàtans i deixaran de ser competitius amb els que s’importen del Carib. En aquest cas, cada vegada es crearà més ocupació a fora i menys a dins.

El mateix passa quan puja el preu de l’energia en un país més que en un altre. L’augment dels costos de producció perjudica l’ocupació. Per aquesta raó es van anar tancant mines a Astúries perquè no eren competitives amb les de Sud-àfrica, la siderúrgia basca perquè no podia amb l’índia, o la construcció naval, com bé coneix la ministra, que es va criar a la ria de Vigo.

Quan un lloc de treball produeix més beneficis que costos, la pujada de l’SMI no afecta l’ocupació i les plusvàlues es reparteixen amb més equitat entre el treballador i l’empresari. El problema sorgeix quan aquell lloc de treball té poc valor afegit i un augment salarial provoca que els costos siguin més grans que els ingressos. Llavors s’amortitza l’ocupació.

Desgraciadament, aquestes feines són les que ocupen els joves, entre altres raons per l’enorme fracàs escolar. Una pujada de l’SMI suposa per a ells una barrera d’entrada més. Per això una alternativa podria ser que una part d’aquests salaris els pagués l’Estat, un bo més productiu que els 400 euros per a videojocs.c