La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No soc lladre ni borratxo, jo només vull treballar i estudiar”
Tinc 17 anys. Vaig néixer en un poble del Marroc, soc berber. Visc en un centre d’acollida a Catalunya. Soc estudiant. Solter, sense fills. Política? No ajudis els altres si no vols, però almenys no fotis. Creences? Creient (musulmà) no practicant
Tens família? La meva mare, al Marroc. Hi parles? Sí, li truco sovint. I què li expliques? Que tot va bé. I és veritat?
No.
Què és el pitjor?
No ser al seu costat quan l’han operada d’un tumor i ha quedat mig invàlida.
I el teu pare?
Va morir a Holanda, jo tenia un any.
A Holanda, per què?
El pare hi treballava feia anys, i enviava diners a la meva mare i els meus germans. Soc el petit. El van enterrar al Marroc.
Quan vas decidir emigrar?
Als 14 anys.
Per què?
No vull ser venedor de taronges tota la meva vida.
No hi ha altres possibilitats?
No, al Marroc jo no veig futur.
De deu amics teus de 14 anys, quants volen emigrar?
Deu. Tots volem ser com els turistes que veiem passejar-se pel Marroc.
Què imagineu de les seves vides?
Que venen del paradís. Que els sobren els diners i que per això viatgen. I que un dia ens anirem a aquell paradís!
Li vas dir a la teva mare que marxaves? Sí. Va plorar molt.
Quin consell et va donar la teva mare? Fill, sigues bo i sigues digne.
Com vas venir a Espanya?
Vaig fer treballs temporals, vaig estalviar i vaig pagar mil euros al mitjancer de la pastera.
Mitjancer?
Pagues, i ell t’avisa de quin dia i a quin lloc t’has de presentar. Poden estafar-te...
I va anar tot bé?
A la tercera. Les dues primeres ens van interceptar els guardacostes del Marroc. Alguna xivatada. Perquè si cobren, ells mateixos t’ajuden; si no, et detenen.
I el desembarcament, on va ser?
Ens van abandonar a unes milles de la costa d’Espanya. Van avisar la Marina, et geolocalitzen. El pilot marxa en una altra llanxa. Érem quaranta persones. Els marins espanyols ens van portar a Cadis.