La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden encoratja els cubans a desafiar el règim en una gran marxa prohibida
Tensió a l’illa per la manifestació del 15 de novembre després dels fets de juliol
Els milers de cubans que l’11 de juliol van plantar cara al Govern en massives manifestacions reprimides amb violència per la policia no volen rendir-se i estan disposats a repetir.
Però la marxa pacífica que preparen ara, el 15 de novembre a l’Havana i altres ciutats, és diferent. Els convocants, agrupats en la plataforma cívica Archipiélago, van demanar permís per marxar pels carrers –fet insòlit a l’illa–, en principi el 20 de novembre. Llavors els governants van cridar a files l’exèrcit per a uns exercicis militars entre el 18 i el 20 d’aquest mes. Els organitzadors de la marxa van avançar la data al dia 15. I l’Executiu de Miguel Díaz-Canel va prohibir les concentracions. Però els convocants mantenen els plans. I ara tenen el suport i encoratjament del president dels Estats Units. Un còctel explosiu.
Les demandes del grup Archipiélago, el principal cap visible del qual és el dramaturg Yunior García Aguilera, són simples i contundents. Demanen “respecte als drets humans, l’alliberament dels presos polítics, el final de la violència i una solució de les diferències entre cubans per vies democràtiques i pacífiques”.
El col·lectiu invoca el dret de manifestació consagrat –teòricament– a l’article 56 de la Constitució cubana. Però els governants repliquen que per damunt de tot hi ha l’article 4 del mateix text, que estableix el caràcter “irrevocable” del socialisme. Tota acció exercida per qüestionar en contra de tal disposició, al·leguen, “és il·lícita”.
A través d’un comunicat oficial de la Casa Blanca, Joe Biden va expressar el cap de setmana la seva “condemna enèrgica” de la prohibició de la marxa. “Al negar-se a permetre aquestes manifestacions, el règim de l’Havana demostra clarament que no està disposat a honrar o defensar els drets humans i les llibertats fonamentals dels cubans”, va assenyalar.
I què cal esperar de la múltiple marxa del 15 de novembre? Tot en general i res en l’immediat i concret. Tot, perquè “la gran marxa que el nostre poble va emprendre al juliol ja no s’atura i va més enllà” de les convocatòries concretes, diu en entrevista telefònica amb La Vanguardia l’escriptora cubana Wendy Guerra, compromesa amb el nou moviment. L’autora de Todos se van o qual cosa els ha fet guanyar “impopularitat davant la resta del món” i fins i tot descrèdit davant l’esquerra internacional, opina. Perquè, “per als demòcrates, això és una vergonya”. El règim s’ha convertit en “un negoci familiar que ja no pot presentar-se com a estendard d’una utopia socialista”. I “el mite de la sanitat i l’educació, que són un desastre, ja va desaparèixer”.
Però el camí és “molt llarg”, prossegueix la novel·lista i poeta. Perquè, malgrat les continuades acusacions del govern sobre suposats vincles del grup Archipiélago amb la CIA, el moviment no té recursos ni finançament per combatre el Govern, que és “el que té les armes” i la capacitat i determinació de castigar els rebels. Els promotors de la marxa de novembre i els qui els segueixen hauran de “trobar els mitjans de lluita”, fer-se sentir als mitjans estrangers i organitzarse sense comptar gaire amb Washington, “que ja no està per la feina d’entrar a cap país sinó en tot cas de sortir d’on era”.
Potser el 15 de novembre no pugui passar res determinant. Sobretot perquè les ciutats estaran preses per la policia. Però ara com ara “no existeix més solució que la del poble llançant-se als carrers en massa”. Encara que hi hagi “vessament de sang”. Wendy Guerra ho veu inevitable. Però el canvi a Cuba també ho és, creu ella. O hi confia.
“Hi haurà vessament de sang; però ara els cubans veuen que no hi ha res a perdre”, diu Wendy Guerra