La Vanguardia (Català-1ª edició)
Assemblea, part II
El soci decideix sobre el finançament de l’Espai Barça i la reforma estatuària
L’activitat frenètica s’ha apoderat del Camp Nou. A l’esperat acte de renovació d’Ansu Fati de divendres, es van afegir ahir les cues a les oficines d’atenció al soci barcelonista per recollir els abonaments i les entrades del clàssic. No molt lluny, un grup d’operaris han estat treballant contra rellotge per tenir a punt l’enorme carpa de colors blaugrana situada al costat del Palau, que avui a partir de les 15 h en primera convocatòria i a les 15.30 h en segona, allotjarà la segona part d’una assemblea de compromissaris que ja és històrica.
Després de l’ajornament de diumenge, 4.457 socis compromissaris (independentment de si hi eren o no diumenge) s’han convocats altre cop per aprovar, si s’escau, importants resolucions com ara la reforma estatuària, l’obtenció del finançament de 1.500 milions d’euros per a l’Espai Barça i l’autorització per transmetre a un o més inversors una participació minoritària del capital social de Barça Studios. Aquesta vegada sense un partit de futbol que atregui la presència dels compromissaris, l’assemblea es reprendrà al mateix punt en què es va deixar: l’operació de finançament de l’Espai Barça, sens dubte una de les propostes que més inquieta la directiva.
Per resoldre tots els dubtes, l’entitat ha organitzat una exposició informativa i una maqueta del projecte. També se celebrarà un dinar previ a l’assemblea que tindrà lloc a la pista de gel a partir de les 13.30 h, en què assistiran membres de la directiva per poder intercanviar opinions i informació.
La directiva ha estat treballant en nous arguments amb què intentaran convèncer els socis que diumenge van reivindicar la necessitat de celebrar un referèndum. Ara el discurs presenta nous matisos. En una sessió informativa que el president Laporta, acompanyat dels vicepresidents Rafael Yuste, Elena Fort, Eduard Romeu i Juli Guiu, va organitzar amb socis compromissaris a l’Auditori 1899 (s’hi van presentar només set socis), Laporta va subratllar que la votació és tan sols per autoritzar la recerca de finançament en una operació que tindrà Goldman Sachs com a intermediària. Cal recordar que aquesta entitat bancària ja va avançar 90 milions a retornar d’una iniciativa que el 2014 havia de costar 600 milions.
En aquesta trobada el president també va reconèixer que, en cas que es votés que no, una altra opció seria celebrar un referèndum i que el resultat es portés altre cop a l’assemblea. “És normal que hi hagi desconfiança davant d’una inversió tan gran. Però l’Espai Barça és vital perquè pugui avançar el club”, va assenyalar el màxim mandatari, que tam
bé va veure amb bons ulls el fet d’autoritzar una línia de crèdit perquè els socis puguin aportar el seu granet de sorra amb l’interès corresponent, tal i com va exposar un dels compromissaris a la primera part de l’assemblea. “No som propietaris d’aquesta casa, els socis? Jo cobro 800 euros de la meva pensió, però estic disposat a donarne 1.000”, va dir.
Més enllà de l’Espai Barça, la vicepresidenta institucional Elena Fort tornarà a adreçarse als socis per presentar la reforma dels estatuts. Aquesta reforma proposa canvis, com ara la reducció dels mandats a cinc anys, la proposta d’elevar a 25 el màxim de directius o l’alta de soci telemàtica. També proposa punts més polèmics, com ara la suspensió de l’article 67, que recull l’obligació de dimissió de la junta en cas que acumuli dos exercicis amb pèrdues, o la reforma que es proposa perquè la Confederació
Mundial de Penyes perdi la condició de compromissari. L’enrenou causat entre els socis va provocar que la directiva, que anava a proposar la reforma en bloc, finalment decidís votar cada reforma per separat.
Finalment Juli Guiu, vicepresident de l’àrea de màrqueting, demanarà el vot als compromissaris per transmetre a un o més inversors una participació minoritària del capital social de Barça
Studios. Alguns grups d’opinió barcelonistes demanaven qui serà aquest tercer soci i qüestionaven si la seva entrada alterava el model de propietat, idea que Laporta va rebutjar a la primera part de l’assemblea i també en les sessions informatives amb un “mentre jo presideixi aquest club, el Barça serà dels socis i sòcies”. L’assemblea, que segons Laporta, “ha de decidir com serà el Barça d’aquest segle”, acabarà amb l’informe del Síndic del Soci.c
Avui el club ha organitzat una exposició de l’Espai Barça i un dinar previ per resoldre dubtes
El president Laporta va anunciar la celebració d’un referèndum si rep el plàcet de l’assemblea
El davanter té contractades en exclusiva dotze persones, entre elles un xef francès
A mb quarantacinc minuts –la segona part del Reial Madrid a l’Olímpic de Kíev– n’ha tingut prou Vinícius, al clàssic de diumenge, per recuperar la condició de principal atacant, al costat de Karim Benzema. Després d’un inici de Lliga fulgurant, el jove brasiler hi havia tornat i semblava altre cop el davanter insubstancial, negat per al gol dels seus inicis. Tanmateix, contra del Xakhtar va tornar el millor Vinícius, autor d’un doblet i una assistència, el segon dels seus gols antològic, probablement el millor de la seva carrera, una successió de regateigs i temptatives que van culminar en uns bons xuts.
Vinícius només té 21 anys, però aquesta és la seva quarta temporada al Madrid i ha viscut de tot. Els problemes amb el gol l’han fet ser objecte de tota mena de mofes i Zidane no va arribar a confiar mai en ell, fins al punt de demanar que el cedissin diverses vegades. Amb Ancelotti Vinícius és un altre. Va començar la temporada com una bala, amb cinc gols als deu primers partits, formant un tàndem implacable amb Benzema.
Tot això va semblar que se n’anava en orris amb l’empat del Madrid contra el Vilareal al Bernabeu.
L’equip va tallar la bona ratxa de resultats i va entrar en un bucle negatiu de què ningú no es va escapar, però va afectar en especial els davanters (dos gols en tres partits quan sumaven una mitjana de més de 3,5 per matx).
La setmana del clàssic, amb el 05 del Madrid al Xakhtar, va tornar la tranquil∙litat al madridisme, així com el somriure de Vinícius, que ja acumula set gols i quatre assistències. La seva mitjana és de quatre regaeigs i genera 2,4 ocasions per partit. En una entrevista ahir al canal ESPN, Vinícius va demostrar més maduresa: “Cal saber equilibrar les crítiques i els elogis. Escolto molt la gent a casa i al club”.
El brasiler va donar alguns detalls de la seva vida privada que recorden els de Cristiano, un obsés de la preparació: “A casa continuo treballant. Faig fisioteràpia després d’arribar d’un partit a les dues de la matinada. També cuido molt l’alimentació perquè sigui coordinada amb la del club”, va comentar.
Vinícius té contractat un grup de dotze persones que treballen en exclusiva per a ell, com ara un xef francès i un preparador físic particular, Thiago Lobo. La majoria dels empleats es dediquen a cuidar el patrimoni del jugador. Ancelotti s’ha revelat com el gran protector de Vinícius, tot i que als primers partits va optar per donar la titularitat a Bale, ara lesionat. “Ha millorat molt, es nota que s’està divertint”, diu de Vinícius l’entrenador italià.c
ptimisme obligat. Traduïuho per “no ens queda més remei”. Hores abans del BarçaMadrid cal fer fora el malastruc que habita en nosaltres i col∙locarse fins a fondre la lucidesa i el sentit comú. Creieume: els fulminarem! No hi haurà ni partit. El Barça serà amo i senyor, un vendaval que arrossegarà els merengues igual que el vent mou al seu aire els estepicursors.
Ens hi va –exagerem!– la temporada, en això. Perquè aquest any els objectius són els de la classe mitjana que vam ser un dia, malgrat que ja no ho recordem. Hem baixat de la jet. Som més Esparta que no pas Atenes. De manera que cal buscar en la memòria i recuperar el costum de fixar agafadors assequibles al llarg del camí. Bol∙lards que quedin a l’abast de l’equip i dels aficionats. Aquest mecanisme permet que per mediocre que sigui la temporada sempre deixi una cosa que valgui la pena recordar.
Una bona temporada es podia resumir, en aquell passat de què parlem, a guanyar demà el Madrid, empatar a la tornada al Bernabeu i no caure a la primera corba de la competició europea que jugués l’equip. Tot plegat amanit sovint amb la Copa del Rei, un trofeu que per la seva factura es pot guanyar amb poc futbol però molta il∙lusió. Així doncs, demà toca salvar mitja temporada. I si es pot triar, millor amb un arbitratge en contra i èpica de remuntada, ja que superar dificultats sumaríssimes grava a foc el record i el fa més intens i durador. Escombrar el Madrid també ens serviria d’aliment per continuar explicant els dies que falten –uns quants– perquè els nens del primer equip es facin homes i sumin al talent que ja demostren les virtuts que arriben amb l’abandonament dels peluixos i les llaminadures.
Més enllà de la gespa, també tenim altres distraccions que amaneixen el menú de la diversió. El partit de demà competeix en atenció amb la segona part de l’assemblea de compromissaris d’aquesta tarda, el més semblant a una reunió de veïns mirant de dilucidar si ha arribat el moment de canviar l’ascensor i fixar la quantia de la derrama. Hi ha una marcada paradoxa entre l’explicable orgull de pertànyer a un club propietat dels seus socis i el format d’aquest botellot sense
Diumenge, a la gespa, la temporada 20212022; aquesta tarda, en un envelat, la dècada sencera
ampolles anual, el marge de millora funcional del qual és exponencial. Però que entre les intervencions dels compromissaris es comptin sempre risibles jaimitadas, no amaga la transcendència que suposa que la junta s’hagi de despullar, sempre que entre les intervencions morralla d’alguns compromissaris se’n colin d’altres de substància que poden actuar com a oportuns míssils d’abast contra els plans dels mandataris. Diumenge, a la gespa, la temporada 20212022. Aquesta tarda, en un envelat, com a mínim la dècada sencera. ¡Al loro!
El luctuós 2021 en motociclisme, amb tres joves pilots morts en competició, ha fet reaccionar de manera ferma i decidida la Federació Internacional (FIM) i Dorna Sports, empresa organitzadora dels dos mundials i de bona part de les categories, adoptant quatre mesures per incrementar la seguretat i reduir l’accidentalitat als circuits. Les més significatives seran dues a partir del 2022: s’eleva l’edat mínima per competir, a 14 anys en categories formatives i a 18 als Mundials de MotoGP i Superbikes, i es redueix el nombre de pilots per graella.
L’última defunció a la pista, del jove Dean Berta Viñales, de 15 anys, a Jerez, el 25 de setembre, en una cursa de Supersport300, envestit per un rival en una caiguda múltiple, va commocionar el món del motociclisme i el gestor del Mundial, Dorna Sports, “molt preocupat” per la reiteració d’accidents mortals, quatre els últims quatre anys a Espanya, tres el 2021. Tenien elements comuns: la precoç edat dels pilots morts, tots de 14 i 15 anys (tret del suís Jason Dupasquier, de 19), i l’atropellament com a causa de la mort, en caigudes múltiples en curses molt poblades de pilots; no tant la potència ni la velocitat ni la seguretat dels circuits.
De manera que Dorna i l’FIM, que fa anys que treballen millorant la seguretat de pilots i traçats, han accelerat l’últim mes –dilluns farà un mes de la mort de Dean Berta Viñales– per implementar quatre tipus de mesures que haurien d’ajudar a incrementar la seguretat: elevar l’edat mínima per competir, reduir el nombre de pilots per graella, fer obligatori el coixí de seguretat i millorar l’equipament i la comunicació.
El límit d’edat per competir i, en paral∙lel, la reducció de les graelles es modifiquen en dues etapes: el 2022 l’edat mínima puja de 12 a 13 anys a les competicions formatives de les Talent
Cups (European, Asian, British i Northern), i el nombre de competidors es limita a un màxim de 30 per graella –fins ara en aquestes categories s’hi aplegaven més de 40 pilots–; a la Red Bull MotoGP Rookies Cup s’eleva a 14 anys, i a l’FIM CEV Repsol, categoria de Moto3, puja de 14 a 15 anys, i les graelles es limiten a 32 pilots.
També seran obligatòries les granotes amb airbag, i la comunicació amb el pilot millorarà
També a Supersport300 (classe petita de Superbikes), l’edat puja de 15 a 16 anys i hi haurà un màxim de 32 pilots per graella.
I a partir del 2023, més restriccions en l’edat d’accés: serà de 14 anys en totes les competicions formatives de les Talent Cups i de 18 anys a les tres categories del Mundial de MotoGP, és a dir, Moto3, Moto2 i MotoGP, on ara és de 16. També serà de 18 a Supersport (Mundial de Superbikes).
L’única excepció és per als campions de la Rookies Cup i del Mundial Júnior de Moto3, que podran fer el salt al campionat mundial amb 17.
Així mateix, a partir del 2022 serà obligatori en tots els campionats de l’FIM competir amb granotes proveïdes d’airbag. Fins ara només s’exigia als dos mundials de MotoGP i a la classe reina de Superbikes.
Altres mesures per incrementar la seguretat són les millores dels equipaments de protecció (granotes, cascos), especialment al coll i al pit, i en les comunicacions al pilot per advertirlo, com més ràpid millor, d’un accident.
La intenció és instal∙lar mecanismes a les motos i a la pista per avisar immediatament. Els primers tests es faran duran la pretemporada del 2022 i s’aplicaran en totes les categories, incloenthi les formatives.c