La Vanguardia (Català-1ª edició)
La inflació causa alces de tipus en una dotzena de països i tensa el deute
El BCE espera i el mercat aposta perquè la Fed ho farà a mitjans del 2022
Transitòria, temporal, passatgera, estacional, exògena, atribuïble a la crisi energètica, no preocupant... La inflació per la qual tant sospirava Mario Draghi –l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) que no la va veure ni en pintura en els seus vuit anys de mandat malgrat els ingents estímuls dedicats a accelerar l’economia– és un problema absolutament real, indiscutible.
Els preus estan disparats a tot el món i la crida a la calma d’economistes i banquers centrals comença a ser com una veu que clama al desert. El canvi de rumb en la política monetària no serà brusc perquè no hi ha tensions salarials en gairebé cap mercat i predomina la por de tallar una recuperació necessària després del cop brutal de la crisi pandèmica del 2020. Tot i això, hi ha moviments indubtables i... això és només el principi. Des de l’estiu passat, almenys una dotzena de països de molt diferent fila econòmica han apujat els tipus d’interès. En alguns casos, després de molts anys sense ferho i convivint amb tipus reals negatius.
A l’agost, Xile i Corea del Sud van ser els primers que van elevar el preu del diner. Al setembre els van seguir els passos Brasil, Colòmbia i Mèxic, Noruega, la República Txeca i Rússia. Aquest mes han arribat les pujades de tipus a Polònia, el Perú i la llunyana Nova Zelanda. El pròxim que s’afegirà a aquest club serà, previsiblement, el Banc d’Anglaterra, després que fa tot just una setmana Andrew Bailey, el seu governador, aplanés el camí per a la reunió de novembre: “Haurem d’actuar”, va dir. Cristal∙lí.
Al Japó, els Estats Units i l’eurozona, de moment, els tipus d’interès continuen on eren, literamlment a terra, malgrat les creixents pressions de tot arreu per anar adequant la política monetària –almenys respecte a la compra de bons– a una realitat tossuda: les tensions inflacionistes no són tan efímeres com semblava i el tauler registrarà més moviments.
Als Estats Units, la inflació acaba d’escalar fins al 5,4% en taxa interanual i el mercat ja descompta una pujada de tipus d’interès per la Reserva Federal per al juny de l’any vinent quan fa un mes l’expectativa era que l’alça es produiria al desembre.
Per la seva banda, el BCE va anunciar un recalibratge de les seves compres de bons el quart trimestre d’aquest any, encara que Christine Lagarde, la seva presidenta, continua descartant pujades de tipus durant bastant temps. En qualsevol cas, els plans estan en revisió i, amb la inflació en el 3,4%, els discursos categòrics es moderen. Bufen vents de canvi o, almenys, d’adaptació, com ja es veu al mercat, tant en la cotització dels bons sobirans o corporatius en circulació com en noves emissions.
Aquí la corba de tipus s’ha aixecat una mica en les últimes setmanes, anticipant futurs moviments. Per exemple, el bo alemany a deu anys, que a l’agost oferia un rendiment del 0,5%, s’acosta al 0%. Els treasuries –bons del Tresor dels Estats Units a deu anys– rendeixen un 1,7%, 50 punts bàsics més que fa uns mesos. El mateix passa amb el bo espanyol, que ha pujat del 0,2% al 0,5% en el mateix període, de manera que estan en màxims del 2021, com els passa als italians.
Les alces són palpables i causen nervis, però no gaires. “La volatilitat recent en els tipus d’interès, provocada en bona part per la incertesa sobre la futura política monetària dels bancs centrals davant escenaris d’inflació elevada, està tenint un cert impacte en les emissions de bons corporatius, encara que els emissors corporatius sòlids i amb polítiques financeres conservadores continuen tenint condicions de mercat ex
Després del Brasil, Noruega, Mèxic, Corea i Rússia, el Banc d’Anglaterra apujarà els tipus al novembre
La rendibilitat dels bons es dispara davant l’aposta del mercat a un enduriment de la política monetària
cel∙lents”, assegura Manuel Puig, director del mercat de bons corporatius a Iberia de BNP Paribas. Aquesta entitat, això sí, augura que a curt termini es produirà “un salt en els rendiments dels bons i, possiblement, una caiguda en els preus de les accions”.c
El sector digital no sempre genera ocupació altament remunerada. Quan un professional júnior entra al mercat laboral espanyol, comença cobrant uns 16.000 o 17.000 euros anuals, segons indiquen diferents escoles de programadors del país, o fins i tot cobra un sou base per sota del salari mínim interprofessional (SMI), denuncia el sindicat Comissions Obreres.
Com és possible? Els salaris dels professionals digitals estan regits pel conveni col∙lectiu sectorial de la Consultoria i Estudis de Mercat, un text on 9 de les 26 categories professionals tenen un salari base per sota de l’SMI. No és que els treballadors no cobrin el mínim dels 965 euros –les companyies afegeixen complements personals per complir amb l’exigència legal–, sinó que “les empreses s’aprofiten d’aquestes categories per apujarlos menys el sou quan compleixen els tres anys d’antiguitat, de manera que la retribució queda estancada”, assegura Raúl de la Torre, coordinador del Sector TIC de CC.OO. Serveis. A més, el sindicat diu que les empreses s’aprofiten d’aquest conveni per aplicarlo a empleats que treballen en sectors diferents i el sou dels quals hauria d’estar regit per altres convenis amb millors condicions.
“Grans consultores tecnològiques d’aquest país es dediquen a diverses activitats i aprofiten el conveni TIC per aplicarlo a empleats que no són treballadors digitals sinó personal d’oficines o d’atenció al client, professions amb conveni que té garanties millors”, assegura De la Torre. És per això que el sindicat reclama l’actualització immediata del conveni del sector TIC de manera que es garanteixi l’SMI en totes les categories. “No és admissible que el text sigui un talla i enganxa de l’Estatut dels Treballadors i encara més tractantse d’un sector clau per al futur i que ara preveu captar milions dels fons europeus de recuperació”.
La patronal que negocia el conveni amb els sindicats, l’Associació Espanyola d’Empreses de Consultoria (AEC), prefereix no fer valoracions sobre el tema, com tampoc una gran consultora tecnològica consultada per aquest diari.
La injecció de capital que arribarà dels fons europeus de recuperació i que anirà destinada a la digitalització empresarial serà de més de 12.000 milions d’euros, sumats a un pla de 15.000 milions aprovat pel Govern sota el nom de Espanya Digital 2025. El tecnològic és un sector clau en què els actors dipositen esperances per millorar la qualitat de l’ocupació a Espanya i reduir la dependència del turisme.
No hi ha dades actualitzades i oficials sobre l’ocupació al sector. Segons l’últim informe de l’INE publicat aquest any, 527.000 persones treballaven al sector TIC l’any 2019 a Espanya. Pel que fa a sous, no hi ha estadística oficial. El sindicat CC.OO. tampoc no disposa de dades i assegura que les mitjanes no són representatives perquè els programadors o enginyers sèniors poden arribar a cobrar més de 60.000 euros l’any.
Segons l’associació Barcelona Digital Talent, el sou mitjà d’un professional digital a Barcelona és de 37.700 euros anuals i a Madrid, de 34.400. A Londres, el salari mitjà és de 69.300 euros, a Amsterdam de 50.644 euros i a París de 48.200.c
El conveni del sector TIC té nou de 26 categories amb un sou base per sota de l’SMI