La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia vol detenir l’ex pres que va filtrar els vídeos de tortures
Savélyev va fugir quan va difondre les gravacions i demana asil a França
Serguei Savélyev se’n va anar de Rússia aquesta setmana perquè temia que el matessin. A començaments d’octubre es van publicar nombrosos vídeos de tortures i violacions comeses en una presó de l’óblast de Saràtov (a la regió del Volga). Les autoritats van expulsar diversos alts càrrecs del servei de presons, però ara també pretenen castigar la persona que va filtrar els vídeos. Ahir dissabte el Ministeri de l’Interior va col∙locar Savélyev en la llista de persones buscades per la policia.
La fitxa de Savélyev, de nacionalitat bielorussa i 31 anys, va aparèixer a la pàgina web del ministeri. Tot i que s’indica que és sospitós d’un delicte recollit en el codi penal, no s’especifica el motiu concret pel qual se’l busca.
L’organització de drets humans Gulagu.net va publicar a començaments de mes diversos vídeos que, segons el seu fundador, Vladímir Osetxkin, s’havien filmat a l’hospital de tuberculosos número 1 dels Serveis Penitenciaris de Saràtov. S’hi podien veure descarnades tortures i violacions de presos.
Les atrocitats les cometien altres interns, obligats per l’administració del penal i sota supervisió de diversos funcionaris de la presó per obtenir confessions sota coacció.
Gulagu.net va rebre més de mil arxius, que inclouen vídeos de violacions i tortures comeses entre el 2018 i el 2020, també en presons de les regions d’Irkutsk (Sibèria) i Vladímir (Rússia europea). Els enregistraments demostren que la tortura és una pràctica habitual en el sistema carcerari d’aquestes regions, assegura Osetxkin. L’activista va crear l’oenagé el 2011 per denunciar les tortures i la corrupció en el sistema penitenciari rus. Més tard va deixar Rússia, el 2015, i es va exiliar a França. El mes de juliol les autoritats russes van bloquejar el seu web.
Osetxkin va revelar que el material li va fer arribar a Savélyev. En lloc de donar-li les gràcies, la Policia i l’FSB preparen la documentació per detenir-lo i aconseguir la seva extradició a Rússia, ha denunciat. “Les forces de seguretat tracten de tancar la boca a l’home que va ajudar el món a conèixer crims de lesa humanitat”, ha dit en un missatge publicat a Telegram, i en el qual acusa el president de Rússia, Vladímir Putin, d’autoritzar-lo.
Abans, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, havia admès que el president rus té coneixement dels vídeos. “Aquests s’han convertit en la base perquè les organitzacions afectades duguin a terme les inspeccions necessàries. Hem d’esperar els resultats”, va assegurar. El Comitè d’Instrucció, que a Rússia s’encarrega de grans crims, va obrir set causes penals basant-se en els vídeos publicats. Almenys quatre funcionaris de presons han estat acomiadats.
El filtrador Savélyev va explicar tota la seva odissea aquesta setmana en una entrevista en la BBC. Condemnat a nou anys de presó per tràfic de drogues el 2013, va acabar complint la pena a la presó de Saràtov. Durant dos anys li van encarregar el manteniment dels ordinadors de la presó. En un moment donat va topar amb els vídeos de les tortures. “Simplement, vaig guardar i vaig copiar aquells que se suposa que calia esborrar”, va comentar.
Després de set anys i mig de presó, Savélyev va aconseguir la llibertat el febrer passat. Només llavors va decidir lliurar aquesta documentació a Gulagu.net.
A causa de l’impacte dels vídeos, Savélyev estava segur que no “el deixarien anar-se’n de Rússia”. Algú el va començar a trucar constantment per telèfon, “proposant cooperació”. Temia que
Els torturadors eren altres interns, per ordre de la direcció, per aconseguir confessions sota coacció
“Volen silenciar qui va ajudar a conèixer crims de lesa humanitat”, denuncia l’oenagé Gulagu.net
d’un moment a l’altre fos detingut, així que va viatjar de Novossibirsk a Moscou amb la intenció de sortir del país. Una vegada a l’aeroport de Domodédovo, tot i això, va decidir no fugir en avió. Va viatjar a Bielorússia en un minibús. D’aquí va volar a Istanbul, després a Tunísia i, finalment, va volar fins a França, on ha demanat asil polític.