Alguna cosa passa amb Díaz

Diu el personatge que interpreta Cameron Díaz a Algo pasa con Mary: “No podia creure el que estava passant, sabia el meu nom quan alguns dels meus amics no el sabien”. The Economist s’ha après bé el nom de la presidenta de la Comunitat de Madrid i ha tornat a dedicar tota una pàgina a Isabel Díaz Ayuso, a qui anomena “lady Liberty”. La revista és una de les publicacions més serioses i selectives del planeta, amb uns reportatges que estan sotmesos no només a un control de qualitat, sinó a una reescriptura posterior de la feina dels seus corresponsals, que no firmen les cròniques.

La presidenta madrilenya sí que comença a creure’s el que està passant: crida l’atenció com a fenomen mediàtic en uns moments en què els polítics susciten més rebuig que una altra cosa i el mal humor envaeix els ciutadans després dels confinaments de la pandèmia. Possiblement, el fet que Díaz Ayuso mantingués les mínimes restriccions possibles durant l’últim any i mig ha aconseguit que “cartells amb el seu rostre (‘Tots som Ayuso’) adornin bars i botigues de Madrid, i que fins i tot es venguin mitjons que la representen com una santa catòlica”, segons relata l’article de The Economist. El periodista se sorprèn també que hi hagi plats en alguns locals que s’ofereixen “a l’estil Ayuso, és a dir, amb dos ous” (with a pair of balls).

Però la publicació britànica no es queda en l’anècdota i apunta que podria fer un salt a la política nacional, mentre que no mostra simpatia per Pablo Casado, de qui diu que “els seus atacs a Pedro Sánchez són sempre molt predictibles”, en contraposició amb la personalitat d’Ayuso. De la dama en valoren l’orgull liberal, “no conservador”, i fins i tot el fet de provenir de classe mitjana. Per afegir-hi detalls, es fixen que porta un tatuatge a l’avantbraç, cosa que no s’estila a la dreta.

La campanya d’Ayuso fa temps que és en marxa i Miguel Ángel Rodríguez l’està modulant sense presses. No queda clar que el madrilenyisme guai i cañí pugui triomfar a tot Espanya, però el personatge és allà, com la porta d’Alcalá, “veient passar el temps”. Altiva i desinhibida, esperant la seva oportunitat.

‘The Economist’ contraposa la desimboltura d’Ayuso a un Casado predictible