La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un escàndol planetari
María Moliner, en el seu Diccionario de uso del español, defineix el mot escàndol com a “gran soroll, veus, crits o plors”. I com el “fet o esdeveniment immoral o contra les conveniències socials, ocorregut entre persones respectables, que fa parlar molt la gent”. Tenint en compte les reaccions suscitades, hi ha qui opina que l’últim premi Planeta ha estat escandalós. La revelació que el pseudònim Carmen Mola, sota el qual es va presentar la novel∙la guanyadora, no ocultava una escriptora, sinó tres escriptors, ha suscitat protestes feministes, més o menys escandalitzades. I algunes respostes expeditives.
Entre aquestes últimes, la de la llibreria madrilenya Mujeres y Compañía, que quan es va assabentar del sexe dels guanyadors va empaquetar els seus llibres anteriors i els va tornar a l’editorial, recordant que les dones firmen només el 32% de les obres publicades. No se m’acut cap reacció més coherent per a un comerç especialitzat en veus femenines. Tret de canviar el seu nom actual per aquest: Mujeres y Nadie Más.
En el capítol de protestes escandalitzades no em referiré a la de cap col∙lega en particular, però discutiré alguns dels seus arguments. Perquè a cap causa, i menys a les justes, no l’afavoreix una defensa feble. Argument u: que els guanyadors del Planeta van triar un pseudònim de dona per aprofitar-se de l’actual atractiu de la literatura femenina. Dos: que l’esmentada elecció és ofensiva per a les escriptores que antigament van utilitzar pseudònim masculí per publicar. Tres: que Planeta ha actuat de manera oportunista. I, quatre: que els uns i l’altra juguen a un joc reaccionari.
Si fos encertat el judici d’intencions del punt u, cosa que els al∙ludits han desmentit, les dones passarien per un moment editorial dolç i envejable. En aquest cas, la protesta feminista semblaria fruit de la inèrcia reivindicativa o d’una ambició excloent. És a dir, la queixa es refutaria a si mateixa.
Respecte al punt dos: la conjuntura editorial d’avui no és la que va obligar Cecilia Böhl de Faber (1796-1877) a firmar com a Fernán Caballero o a Caterina Albert (1869-1966) com a Víctor Català, quan la literatura era poc menys que un vedat privat masculí. N’hi ha prou amb revisar el palmarès del Planeta, el jurat del qual –ara amb quatre homes i tres dones– ha premiat des del començament d’aquest segle tretze homes i nou dones, quan en els dos primers decennis (1952-1972) va guardonar disset homes i quatre dones. Encara no és paritari, però progressa adequadament. I el seu repartiment és millor que el del Nobel, que aquest segle XXI ha premiat quinze homes i set dones i, en els decennis inicials del premi barceloní, 21 homes i només una dona.
Punt tres: descobrir a hores d’ara que el premi Planeta pot ser oportunista és privilegi exclusiu de càndids o desinformats. Ja ha sumat al seu palmarès guanyadors del Nobel, presentadores i presentadors televisius (rostres populars que venien amb mitja promoció feta) o ha aprofitat l’ocasió per robar autors a la competència. Parlem d’un premi bàsic en l’estratègia comercial de la casa. Els executius planetaris que el tenen a càrrec seu saben que la prioritat del premi no és tant la literatura com guanyar lectors i diners. Tant és així, que de vegades desperten sobresaltats a mitjanit després d’un malson en el qual l’autor que ja es perfila com a pròxim vencedor va i, després de vèncer, no ven res. Si l’ha guanyat Carmen Mola no és pel seu nom de dona, sinó perquè va vendre 400.000 exemplars d’obres prèvies. A Planeta això sí que mola molt.
Punt quatre: són reaccionaris el Planeta i els seus guanyadors? No especialment en el sentit de retrògrads o carlins o carques. Sí en el sentit ampli que són àgils a l’interaccionar amb els seus temps. Quina és la narrativa que avui fa parlar més? La de les sèries. És comparable a la gran literatura d’Aleksiévitx, Coetzee, Modiano o Munro? No. És comercial? Sí. Doncs això és el que ofereix Carmen Mola, i això li compra Planeta.
I aquí treu el nas un altre debat possible, no menys pertinent que el que fomenten les feministes. El Planeta, premi que aspira a crear lectors, ha de coronar una autora de novel∙les caracteritzades per una desfermada violència gore? A mi em sembla que no.
Debatre sobre la violència de l’últim premi Planeta no és menys pertinent que fer-ho sobre la seva ‘autora’