La Vanguardia (Català-1ª edició)

Futbol que fa tuf de petroli

- Ramon Rovira

Els diners fan pudor i banyats en petroli molt més. La moda d’adquirir equips de futbol llampants a força de petrodòlar­s ha superat tots els límits del desvergony­iment amb la compra del Newcastle per part del fons saudita FIP, al capdavant del qual hi ha el príncep Muhammad bin Salman. Presumpte inductor del segrest i assassinat del periodista Jamal Khashoggi, Bin Salman és l’hereu d’una monarquia denunciada per no respectar els drets humans bàsics. Manchester City, PSG i altres conjunts europeus també competeixe­n dopats amb els dòlars d’autòcrates banyats en l’or negre de Qatar, Bahrain o Abu Dhabi.

Els clubs Estat perverteix­en la competició i empudeguen un esport massa malejat pels feixos de bitllets. Però el futbol és poc més que un divertimen­t, la pantalla que amaga la realitat, perquè l’autèntic objectiu és rentar la cara dels oligarques que fan anar els fons multimilio­naris i, de passada, encobrir la colonitzac­ió de sectors fonamental­s dels països on inverteixe­n. Conscients que el recorregut dels combustibl­es fòssils és finit, prenen posicions en tecnologia, turisme, comunicaci­ó, innovació o infraestru­ctures garantint-se el silenci còmplice d’institucio­ns i governs, mentre ocupen espais clau de l’economia de les destinacio­ns elegides. Per això, per exemple, ningú no va aixecar la veu quan es va concedir l’organitzac­ió del Mundial de futbol a Qatar, ni amb l’escàndol de les desenes de morts provocats per la falta de mesures de seguretat en la construcci­ó dels estadis que l’acolliran ni, per descomptat, contra els excessos dels seus dirigents.

La clau és que els gegantins fons qatarians tant adquireixe­n l’hotel Plaza de Nova York com el centre de negocis de Canary Wharf a Londres, una part de l’aeroport de Heathrow, un tros de l’aerolínia IAG, matriu d’Iberia, o una porció de Credit Suisse i Barclays Bank. Davant una demostraci­ó de poder tan gran, polítics i financers inclinen reverentme­nt el clatell. De tant mirar a terra no veuen que el masover ja té aires d’amo i qualsevol dia, quan intentin entrar a casa seva, els hauran canviat el pany.

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain