Exorcisme poètic

‘War Requiem’ de Britten

Intèrprets: Tatiana Pavlovskaya, Mark Padmore, Matthias Goerne. Cor i Orquestra del Liceu. Dir. Cor: P. Assante. VEUS-Cor Infantil de la Unió (dir: J. Vila)

Direcció musical: Josep Pons

Direcció escènica: Daniel Kramer

Producció: ENO i Kaohsiung Center for the Arts

Lloc i data: Gran Teatre del Liceu (21/1/21)

Impactant representació escènica de l’oratori War Requiem de Benjamin Britten en una nit liceista per recordar. La força de la partitura i les seves evocacions poètiques les va protagonitzar un trio vocal inspirat, uns cors impecables i una orquestra que va saber trobar la tímbrica i el color gràcies a la meticulosa lectura del mestre Josep Pons.

Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, va sortir a anunciar que les funcions es dedicaran a la memòria de la soprano eslovaca Edita Gruberova, morta per un fatal accident domèstic dilluns passat, fet que va provocar una primera ovació i crits d’“Edita!” en un preàmbul emocional que va anunciar la catarsi musical que és aquest War Requiem.

Austeritat i poesia van ser els senyals d’una producció que accentua el caràcter evocador i pacifista de la música. Britten no va escriure l’obra per ser escenificada; tot i això, el treball de Daniel Kramer es mimetitza amb la partitura de manera subjugadora. Les imatges del fotògraf Wolfgang Tillmans, responsable de l’escenografia i la videocreació, van embolcallar l’escena amb subtilesa, contraposant els horrors de la guerra amb imatges d’una natura castigada però també redemptora. El vestuari firmat per Nadir Mazhasr va ser d’una sobrietat impecable sota la teatral il∙luminació de Charles Balfour. La dramatúrgia de Luc Joosten més la visió global de Kramer, amb una herència shakesperiana d’onírica fantasia visual i de resultat hipnòtic, van emmarcar la partitura en un exorcisme poètic.

Matthias Goerne va interpretar la seva part amb suficiència, amb una dicció i expressió acurades, però en què es va notar un cert cansament vocal. Mark Padmore va articular i va projectar amb un timbre incisiu, amb tendència a sons blancs i fixos, però d’una profunditat interpretativa exemplar. La soprano russa Tatiana Pavlovskaya, d’emissió noble i serena, va oficiar els seus solos amb transcendència i implicació dramàtica. Solemnitat i fondària musical en el notori debut de Pablo Assante com a nou director del Cor del Teatre del Liceu. Impecables el Cor Infantil VEUS amb la direcció de Josep Vila. L’orquestra va desplegar la força sonora d’una partitura impressionant, que contraposa atmosferes suggeridores i xarangues, ben treballat pels metalls.

El lirisme colpidor de Britten va triomfar amb aquest crit musical pacifista i universal. Una experiència estètica imperdible i un espai de reflexió artística necessari i revelador. ●