La Vanguardia (Català-1ª edició)
Prova de fe
El Barça rep el Madrid amb l’objectiu de fer un pas endavant i connectar amb el públic
Tarda per tornar a tenir la fe o per acabar de perdre-la al Camp Nou. Tarda de clàssic al vetust recinte blaugrana, que va viure dies millors dins i fora del terreny de joc. Però quan arriba el Madrid, si més no, abans que el partit comenci, acostuma a haver-hi un tancament de files en el barcelonisme. L’aficionat blaugrana mira Ansu Fati, Gavi o Depay. Busca nous referents, jugadors a qui agafar-se i de qui enamorar-se, brots verds amb què començar a enlairar-se. No hi ha res millor per intentar solidificar els fonaments d’un projecte que enviar a la lona l’equip blanc. És clar que tampoc no hi ha res pitjor que arrossegar-se per terra davant el gran rival, sobretot si és estrepitosament. Ho sap Ronald Koeman, sempre a la corda fluixa, i d’això n’haurien de prendre nota uns futbolistes que faran bé de jugar amb més ganes que dimecres davant el Dinamo de Kíev.
El Barça vol coronar la setmana amb una tercera victòria seguida. Més convincent contra el València, molt més trist a la Champions, el gran escull és el Madrid, tot i que els de Carlo Ancelotti tampoc no acaben de ser un conjunt fiable, tant capaç de golejar com d’encallar-se, com ho va demostrar la derrota a Cornellà. Un triomf situaria els blaugrana per davant del Madrid a la classificació, cosa que els donaria oxigen en aquests mesos de penúries i d’amargors. Ronald Koeman vol que es jugui amb personalitat i aquest és un factor que han de posar sobre la taula els futbolistes, perquè el Barça no ha anat sobrat de caràcter precisament.
Aquest clàssic pot ser que sigui més que mai un tresor per descobrir, perquè arriba bastant orfe de jugadors franquícia. Hi va haver un temps en què aquest era el matx de Messi i Cristiano Ronaldo. Del cara a cara descomunal entre els dos millors jugadors de la seva era, que es comportaven amb una gran voracitat.
Tampoc no hi és una altra figura omnipresent, la del central Sergio Ramos.
D’aquell temps ja només en queden els records i la videoteca. Però ve’t aquí, paradoxes de la història, que l’última vegada que el Barça va doblegar el Madrid a l’empara de la seva afició va ser l’octubre del 2018, amb un rotund 5-1 que li va costar el càrguanyar, rec a Julen Lopetegui i que no va tenir la participació de Messi, lesionat. L’equip el va suplir amb escreix i ara el Barça el que vol és comportar-se com un col∙lectiu coordinat, rebel i en progressió. La gent el vol veure i més si és davant del Madrid, però sobretot vol veure una evolució, un creixement, un patró sobre com cal treballar.
D’això se n’ha d’encarregar un Koeman que a vegadesés massa previsible i poruc en la presa de decisions. L’holandès va veure com l’equip perdia els dos clàssics la campanya anterior. És clar que Ancelotti sempre que ha vingut al Camp Nou (amb el Milan, el PSG i el Madrid) se n’ha anat sense cap triomf. El tècnic blaugrana recupera Jordi Alba, que va entrar a la llista malgrat l’esquinç de dimecres. L’entrenador madridista pot comptar amb Carvajal i Hazard.
Més enllà dels noms el Barça, l’equip necessita competir sense empetitir-se. Molt poca cosa davant el Bayern i sensiblement inferior contra l’Atlètic, ha de millorar el seu futbol i la seva convicció contra el Madrid, aferrat a la classe eterna de Benzema, als quirats de Modric i Kroos i a les arrencades d’un Viníncius diabòlic amb espais. Com ho espera poder ser Ansu Fati, però sol no podrà. Piqué, Busquets o Alba, que en temporades passades van viure grans dies contra el Madrid, han de guiar els joves en espera que alguna cop Frenkie de Jong decideixi que ell és qui mana. Aquest clàssic difícil de dibuixar abans d’hora busca amo.
Sense Messi ni Sergio Ramos el duel busca nous referents, altres amos de l’escenari