La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un punt agredolç
L’equip blanc-i-blau presenta dues cares i es queda a les portes de guanyar a Elx en un partit en què s’hauria pogut endur la victòria, però també la derrota
Sensacions oposades de l’Espanyol a Elx. L’equip blanc-i-blau es va quedar a les portes de la tercera victòria consecutiva, però també se n’hauria pogut anar de buit del Martínez Valero si no arriba a ser per Diego López. El porter blanci-blau, esplèndid una jornada més, va evitar la derrota en l’afegit amb una aturada descomunal. Hauria estat massa càstig per a un Espanyol que set minuts abans d’acabar-se el partit es veia per sobre al marcador.
Un minut màgic en el començament de la segona meitat, en què l’equip va marcar dos gols, es va transformar a la fi en un punt que permet continuar sumant a la Lliga. L’empat dels de Vicente Moreno té més valor si es considera que cap equip no ha estat capaç de batre l’Elx aquesta temporada a casa. Una segona part reconeixible i agosarada en va compensar una primera de més apagada. L’intervencionisme del tècnic blanc-iblau va ser clau per a aquest gir de guió.
Al començament, el valencià va voler donar continuïtat al bloc guanyador dels últims compromisos, amb Wu Lei com a única novetat. Malgrat això, l’Espanyol va saltar al camp mancat d’empenta, al contrari que l’Elx. Els de Fran Escribá imprimien més ritme des del començament. Amb pilota i sense, ja que la intensitat dels locals es veia reflectida en el resultat de les disputes, gairebé sempre favorables a l’Elx.
Les dues ocasions de Raúl de Tomás tot just començar –un xut alt als deu segons i un altre d’innocent a les mans de Casilla– van ser un miratge. Li va costar horrors construir i donar rapidesa a la pilota en una gespa encara tendra després de ser replantada. Tret d’algunes rematades altes de Darder o Melendo, l’Espanyol no va crear ocasions destacables el primer temps. Tampoc en excés l’Elx, si bé amb el pas dels minuts la sensació de perill anava en augment. Entre línies, Pastore i Lucas Pérez empipaven els blanc-iblaus, com també les internades de Mujica des de l’esquerra. Des d’aquest costat va marcar Fidel, tot i que es va anul∙lar el gol per fora de joc. La decepció dels 400 pericos desplaçats a Elx arribaria poc després d’un greu error de David López.
El capità es va adormir en una sortida de la pilota i Lucas Boyé li va pispar la cartera. L’argentí només es va haver d’acomodar la pilota a la frontal per treure’s una gardela imparable. A l’Espanyol li va costar de trobar-se. Vicente Moreno va deixar de donar indicacions i va començar a preparar, des de la banqueta, els ajustos que faria al descans.
La xerrada i els canvis van fer efecte. Amb l’entrada de Morlanes per l’assenyalat David López i la de Melamed per Wu Lei, l’Espanyol va treure la cara més competitiva i en un tres i no res, va capgirar el partit. L’entrada de Morlanes va tenir una influència especial. Va regalar un gol desaprofitat per Óscar Gil i a l’acció de després, va marcar un gran gol des de fora de l’àrea. Amb l’Elx encara desencaixat, una centrada des de l’esquerra la va rematar al primer toc De Tomás per marcar l’1-2. Només havia passat un minut des que Casilla havia recollit la pilota de dins de la xarxa. Molt llest el golejador blanc-i-blau per retratar un despistat Mujica.
Aquest avantatge va anar de primera als blanc-i-blaus, també gràcies a l’entrada de Yangel Herrera, que va aportar calma i va jugar amb criteri en el debut com a perico. Cabrera va acariciar el tercer amb un cop de cap al travesser a la sortida d’un córner. L’Espanyol s’agradava, però l’Elx no havia dit l’última paraula. Escribá va fer sacsejar l’equip i van tornar a l’àrea blanc-i-blava més sovint. L’empat arribaria de la manera més cruel. La mala fortuna va provocar que un refús de Cabrera rebotés en Herrera i la pilota quedés sola per a Benedetto, acabat d’entrar. A plaer, el davanter argentí va posar les taules. Diego López, després, va evitar el pitjor.
Un minut màgic, amb gols de Morlanes i De Tomás, va posar l’Espanyol en avantatge