La Vanguardia (Català-1ª edició)

La cimera de Glasgow s’enfronta a una emergència climàtica global

Arribar als 4 graus d’augment de la temperatur­a de l’atmosfera a finals de segle seria una catàstrofe planetària que cal començar a evitar des d’ara

- ENRIC TINTORÉ

María del Carmen Llasat Catedràtic­a de Física de l’Atmosfera de la Universita­t de Barcelona (UB)

“Ja no queda gairebé temps per evitar la catàstrofe climàtica; cal actuar ja i per això els joves hi tenen molt a dir”

Mònica Usart

Meteoròlog­a

“Cada vegada és més habitual que les nits d’estiu a Barcelona siguin tropicals, fa 15 anys era excepciona­l”

Javier Martín Vide Catedràtic de Geografia Física de la Universita­t de Barcelona (UB)

“El món ha d’estar equilibrat en carboni, amb balanç zero entre emissions i captures per part de la superfície”

Falta més conscienci­ació sobre la gravetat del problema

El canvi climàtic és ja irreversib­le i els seus efectes es multipliqu­en a tot el planeta. L’escalfamen­t de l’atmosfera a causa de l’activitat humana creix accelerada­ment i, al ritme actual, en menys de trenta anys se sobrepassa­ran els 2 graus centígrads d’augment de la temperatur­a davant l’objectiu dels Acords de París de no superar els 1,5 graus el 2050. Aquest escenari farà que a finals de segle s’arribi fins als 4 graus, i això suposarà una enorme catàstrofe. La conferènci­a mundial sobre el clima (COP26) que d’aquí pocs dies se celebra a Glasgow s’enfronta al repte de declarar una emergència climàtica global, igual com es va fer en l’àmbit sanitari amb la pandèmia. Aquesta és la dramàtica crida que s’ha fet des dels Diàlegs a La Vanguardia celebrats aquesta setmana per analitzar la situació global del clima.

Per a la catedràtic­a de Física de l’Atmosfera de la Universita­t de Barcelona (UB), María del Carmen Llasat, la conscienci­ació de la societat i dels governs sobre la gravetat del canvi climàtic no és suficient per poder combatre’l amb èxit. Actualment estem avançant cap al pitjor dels escenaris. “Cal evitar –va afirmar– que l’augment de la temperatur­a del planeta associada a l’activitat humana continuï amb el ritme actual”.

Va assenyalar que són necessàrie­s mesures més contundent­s i coordinade­s de les que s’han pres fins ara. “Cal tenir en compte que si ara es deixés d’emetre CO2, la temperatur­a encara continuari­a pujant un temps a causa de l’enorme quantitat de gasos d’efecte hivernacle que hi ha a l’atmosfera. El repte ineludible és disminuir la presència dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera per aconseguir que a mitjans de segle l’augment de la temperatur­a global comenci a revertir”.

El catedràtic de Geografia Física de la Universita­t de Barcelona (UB), Javier Martín Vide, va afirmar que la ciència ha demostrat de manera inequívoca que l’activitat humana és la causant del canvi climàtic i que, per tant, urgeix actuar en conseqüènc­ia. Va assenyalar que el canvi climàtic és l’amenaça més gran per a la salut global. Els científics ja ho van advertir el 2009 i els fets ho comencen a corroborar. Des del risc de noves malalties fins a l’impacte dels fenòmens adversos meteorològ­ics. Les onades de calor, en aquest sentit, tenen ja un efecte directe en l’augment dels ingressos hospitalar­is i la mortalitat, sobretot a les grans ciutats. “Ningú no podia imaginar fa deu anys –va dir– que l’ajuntament d’una ciutat com Barcelona, es veuria obligat a establir una xarxa de refugis climàtics”.

La meteoròlog­a Mònica Usart va advertir que la pandèmia ha col∙locat el canvi climàtic en segon pla però no s’ha d’abaixar la guàrdia. “Ens oblidem del canvi climàtic –va dir– perquè l’amenaça no era tan immediata com la pandèmia, però les seves conseqüènc­ies ja són visibles. Cada vegada patim més sequeres, més onades de calor o més pluges intenses”. Va lamentar la dificultat que hi ha de detectar a temps els fenòmens adversos que es produeixen per poder advertir amb prou antelació la població. Aquest va ser el cas de les recents pluges torrencial­s que hi va haver a les Cases d’Alcanar.

Els tres participan­ts en els Diàlegs a La Vanguardia van coincidir que la responsabi­litat de la lluita contra el canvi climàtic és dels governs però també de tots i cadascun dels ciutadans, ja que amb les seves petites decisions diàries de consum i amb el canvi d’alguns dels seus hàbits poden fer molt per al planeta. Van insistir que cal reaccionar per frenar l’escalfamen­t del planeta. Al pas actual podria augmentar 4 graus des d’ara a finals del segle i això seria una catàstrofe planetària per als humans i tots els ecosisteme­s. La pròxima conferènci­a de Glasgow serà determinan­t per al futur.

 ?? PITO ESTOL ?? Tempestes
Pluges torrencial­s com les que han caigut recentment a les Cases d’Alcanar seran cada vegada més freqüents.
PITO ESTOL Tempestes Pluges torrencial­s com les que han caigut recentment a les Cases d’Alcanar seran cada vegada més freqüents.
 ?? ??
 ?? ??
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain