Un Willy Fog de la innovació

“Encara no sabem el veritable impacte d’aquesta crisi al sector immobiliari”

No tenim ningú per anar-hi. T’hi animes?”. Aquesta frase va funcionar com un detonador a les orelles d’aquell jove de Sabadell que s’havia passat tota la infantesa somiant conèixer món. Poc després, amb tot just 26 anys, Francesc Noguera (Sabadell, 1968) estava a l’Iran obrint negoci per a Banc Sabadell en un moment històric per a aquest país, quan els Estats Units acabaven de declarar el bloqueig. Després van arribar Indonèsia, les Filipines, Tailàndia, Singapur, l’Aràbia Saudita... i sobretot Mèxic, un país que ha estat “transformacional” per a la seva vida laboral i personal.

Va ser aquesta passió internacional a la manera d’un Willy Fog la que li va permetre firmar una meteòrica carrera d’èxits. Després d’abordar la compra del mexicà Banco del Bajío el 1997 per a Banc Sabadell, va fer el salt a Miami, on amb 32 anys es va convertir en director general dels negocis a Amèrica del banc presidit per Josep Oliu.

Però el que va fer que la seva figura empresarial brillés fins a convertir-lo en un dels directius de banca més desitjats de Llatinoamèrica va ser la seva capacitat per a allò que els anglosaxons anomenen “pensar fora de la caixa”. El 2012, quan Sabadell va adquirir la CAM, es va trobar una ingent cartera immobiliària a Mèxic que havia de gestionar. “Un cop més vaig sentir la frase: ‘No hi ha ningú que pugui fer això, acceptes el repte?’”, recorda Noguera.

Per descomptat al Sabadell no es tiraven a la piscina. Noguera ni de lluny no era llec en això de la bombolla immobiliària. Quan va esclatar a Espanya, ell va ser l’encarregat de seleccionar i empaquetar els actius i crèdits dubtosos del banc per a la venda a fons d’inversió, Sareb, etc. També s’havia pres un descans del Sabadell per liderar l’expansió internacional de la immobiliària Habitat. Així que anava sobrat d’experiència. La prova? Al cap d’un any va capgirar el problema. “Cal dir que vam comptar amb vents de cua. A Mèxic el 2012 amb prou feines hi havia crisi i vam aconseguir desinvertir tots els actius en temps rècord. Va ser llavors quan Oliu em va encarregar muntar Sabadell México”, explica per definir una experiència que defineix com “l’amor (laboralment parlant) de la seva vida”.

El que va ser conseller delegat de Sabadell México els últims vuit anys destaca com a clau de l’èxit d’aquest repte haver-se llançat en braços de la digitalització. “Vaig contractar un emprenedor iranià que estava muntant diverses start-ups. Parlava un idioma que em resultava incomprensible. Així que no m’ho vaig pensar i vaig fer el Global Executive Master in Digital Business d’ISDI. Llavors es va fer la llum”, assegura.

Banc Sabadell México va combinar la gestió del model tradicional corporatiu i el més pur estil millennial. Sense sucursals, sense efectiu i amb un intens desplegament en l’anàlisi de la dada. Ho podia haver fet Google, però ho va fer un banquer de tota la vida. Ara, els seus productes financers i la seva metodologia es venen a qualsevol plataforma interessada, fins i tot a Telefónica. Se’n diuen “finances embegudes” i gràcies a això en menys d’una dècada el banc va passar del no-res a estar al top ten.

Aquesta capacitat de transformar un negoci de tota la vida en una disruptiva oferta digital és la que el va posar al punt de mira d’Altamira Do Value. “La disrupció és fer una cosa que no ha fet ningú. Una cosa amb impacte i ara amb la tecnologia que sigui escalable”, assegura. Això és el que té ara entre mans. Al febrer va ser nomenat conseller delegat per a Espanya i Portugal del servicer de gestió immobiliària que en l’anterior crisi va crear Banco Santander i ara és propietat del grup empresarial italià Do Value, amb 45.000 milions d’euros sota gestió.

“La gestió d’actius financers i immobiliaris s’ha de transformar. Estem treballant en un projecte tecnològic que canviï la metodologia no només de vendre immobles, també de la gestió financera que han d’assumir els servicers”, assegura. Ho fa mentre analitza amb minúcia el mercat. “La crisi provocarà nous impagaments, sobretot d’empreses, però encara no sabem el veritable impacte. Dependrà de com sigui la recuperació”.c

GUSI BEJER