Any I sense els Gasol

Absents els de Sant Boi en la competició, sis espanyols juguen aquest any a l’NBA

Amb Pau Gasol retirat i el seu germà Marc encara sense revelar la incògnita sobre el seu futur, l’NBA va arrencar sense un cognom que ha estat il∙lustre en la competició les últimes dues dècades. Tres anells, nou All-Star Games i sis presències en els millors cincs inicials de la campanya. Aquest és el brillant balanç dels pivots de Sant Boi en la seva extensa carrera al bàsquet nordamericà. Absents ells com a reclam dels jugadors espanyols a la millor lliga del món, seran d’altres els que intentaran agafar el testimoni d’aquests èxits. No els hi serà gens senzill. L’NBA va començar amb sis espanyols en la competició. Amb il∙lustres com ara Ricky Rubio i Serge Ibaka, debutants com ara Usman Garuba i Santi Aldama, i jugadors que han de fer un pas endavant com els Hernangómez. Cada cas té connotacions molt particulars però, tot d’un plegat, a cap d’ells no se’ls presenta una temporada fàcil.

Rubio, el nòmada. Brillantíssim en els seus últims tornejos amb la selecció espanyola, en què va ser el jugador més destacat tant en el Mundial del 2019 com en els Jocs de Tòquio, el base del Masnou comença una altra aventura a la lliga. Ara li ha tocat un trasllat a Cleveland després d’una curta i més aviat discreta segona etapa en els Timberwolves. A Minnesota es va estrenar, va créixer, va gaudir i va patir durant sis temporades. Però des d’aleshores ha passat per Utah, per Phoenix i un altre cop pels Wolves. D’un costat a l’altre just quan el seu bàsquet viu un moment d’esplendorosa maduresa, com a mínim quan juga a les ordres d’un Sergio

Scariolo que li transmet una il∙limitada confiança. Just la que ara li falta a l’NBA. Ara, Cleveland, un altre projecte en construcció, un altre equip de joves. No sembla un plaça ideal per a Rubio al seu últim any de contracte. Caldrà veure què passa amb ell l’estiu vinent.

Ibaka, a la infermeria. També té només un any de contracte amb els Clippers. Està pendent de quan pot tornar a les pistes. Ja es troba exercitant-se en solitari, però la seva reaparició no sembla pròxima. L’hispanocongolès arrossega una lesió a l’esquena des de març de la qual es va operar al juny. A ple rendiment continua sent un jugador molt útil per a la franquícia de Los Angeles.

W. Hernangómez, una altra revà lida. Del pivot sempre se n’espera més, però no acostuma a tenir ni excessius minuts ni se li reparteix gaire joc. Afronta la seva segona temporada a Nova Orleans i estrena entrenador, Willie Green. Parteix amb l’oportunitat de convence’l. A priori ha de ser el suplent de Jonas Valanciunas.

J. Hernangómez, ioner en el elti . No va sortir de la millor manera dels Timberwolves, que no li van permetre exhaurir les seves opcions de participar en els Jocs amb Espanya, i al final va acabar en un històric com el conjunt de Boston. Es tracta del primer espanyol a defensar la samarreta de l’equip amb més títols de l’NBA juntament amb els Lakers. El seu nervi pot ser un factor que el beneficiï en una pista que sempre premia l’amor propi, però per triomfar ha de ser eficaç també des de la llarga distància.

Garuba, e trena om le a. Amb poc bagatge en l’elit del bàsquet espanyol, tot i que va ser als Jocs, l’exmadridista, de 19 anys, ha desembarcat en els Rockets. De moment s’han subratllat més les seves mancances, sobretot en el tir exterior, que les seves virtuts. En funció de com vagi la temporada pot ser que Houston el faci jugar a la lliga de desenvolupament.

Aldama, del ollege a l NBA. És el primer espanyol que fa el salt a la lliga des del sistema universitari dels Estats Units. El seu pare, del mateix nom, va ser jugador, entre d’altres, del CAI Saragossa, i olímpic a Barcelona’92. Jove i per fer, la seva presència permet continuar amb la connexió espanyola a Memphis.c

Rubio i Ibaka acaben contracte, Garuba i Aldama debuten i els Hernangómez se la juguen