La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mirziyoyev concorre a les eleccions a l’Uzbekistan gairebé sense oposició
Les reformes que l’actual líder va iniciar fa cinc anys no arriben al sistema polític
Sense candidats opositors que li facin ombra, les eleccions presidencials d’ahir diumenge a l’exrepública soviètica de l’Uzbekistan, a Àsia Central, eren un pur tràmit per a l’actual cap de l’Estat. Xavkat Mirziyoyev va arribar al poder després de la mort d’Islam Karímov, el 2016, i al principi va posar en marxa una sèrie de reformes que van fer pensar en un canvi després de més de 25 anys de puny de ferro. Però aquestes no han arribat al sistema política, que continua estant en unes soles mans.
A l’Uzbekistan, país de 35 milions d’habitants, no hi ha enquestes a peu d’urnes i els primers resultats es coneixeran dilluns. L’únic dubte és el percentatge exacte de la victòria de Mirziyoyev. Aquesta victòria li permetrà ocupar el poder cinc anys més i aprofundir la campanya de reformes, que amb cert èxit han permès a l’Uzbekistan obrir-se al comerç exterior i a la inversió.
Mirziyoyev, de 64 anys, va ser primer ministre entre el 2003 i el 2016. Aquest últim any va agafar les regnes del país i va guanyar les eleccions amb més d’un 88 % dels vots. Des d’aleshores les relacions de Taixkent amb Rússia i amb Occident, abans bastant tenses, s’han anat restablint. Però Mirziyoyev ha mantingut un sistema polític fortament centralitzat, malgrat les promeses. Cap de les tres formacions de l’oposició ha aconseguit ser legalitzada: el Partit Democràtic Erk, Veritat i Desenvolupament i Interès del Poble. Des del 2007, la llei uzbeka només permet presentar candidats a les presidencials als partits polítics.
Aquell any l’opositor Sanjar Umàrov va intentar presentar-se com a independent. Però va cometre l’error d’anunciar les intencions amb bastanta antelació, el 2005. Poc després va ser acusat de crims financers i condemnat per evasió d’impostos i blanqueig de diners, entre altres violacions de la llei. Va ser alliberat el 2009, però li van permetre anar-se’n als Estats Units.
Human Rights Watch va denunciar abans de la votació d’ahir que “des de principis d’any, les reformes sobre drets humans han cessat”. L’oenagé considera que l’Uzbekistan continua sent un país “profundament autoritari”.
Les úniques eleccions que van disposar d’un veritable opositor com a candidat van ser les celebrades el desembre del 1991: Muhammad Solih, líder de l’Erk, va perdre llavors davant Karímov. Va aconseguir un 12,7 % dels vots que, tot i que sembla poc, és el màxim que ha aconseguit un candidat opositor en unes eleccions a l’Uzbekistan.
El que va passar a les eleccions de l’any 2000 és paradigmàtic del sistema. Hi havia només dos candidats: Karímov i Abdulhafiz Jalolov, líder del Partit Democràtic. Després de dipositar el seu vot, Jalolov va anunciar a la premsa que havia votat per Karímov.
En els comicis celebrats ahir els comparses de Mirziyoyev , que es va presentar com a candidat del Partit Demòcrata Liberal de l’Uzbekistan, van ser Bahrom Abduhalímov, del partit socialdemòcrata Adolat; Alixer Qodírov, del Partit Democràtic Mil·ly Tiklanix; Narzul·lo Oblomuródov, del Partit Ecologista; i Maksuda Varísova, la primera dona candidata a la presidència, pel Partit Democràtic. ●
L’exrepública soviètica continua sent “profundament autoritària”, denúncia Human Rights Watch