L’ONU condemna el cop i exigeix l’alliberament dels polítics detinguts

cipals líders del bàndol marcial.

El temps, a més, es tirava a sobre dels militars. Segons l’acord de transició política establert fa gairebé dos anys, els primers 21 mesos havien de ser liderats per un militar –Burhan era el líder oficial del govern de coalició que ahir va dissoldre–, però s’havia de cedir el lideratge a una figura civil en els últims 18 mesos abans de la celebració d’eleccions el 2023. És a dir, el novembre, Burhan havia de brindar la vara de poder a un civil. La resposta va ser el cop d’Estat d’ahir. Malgrat que l’exèrcit manté intacte el control de la força, al davant té un poble que en els últims anys ha demostrat haver perdut la por. Tot just uns minuts després de l’anunci de Burhan, amb els carrers farcits de vehicles militars i soldats armats, els representants polítics que encara no havien estat detinguts i l’Associació de professionals sudanesos, una coalició d’activistes que va liderar les protestes contra Al-Baixir, van cridar la gent a defensar la transició democràtica.

“Demanem a les masses que surtin al carrer i l’ocupin, que bloquegin tots els carrers amb barricades, que donin suport a una vaga general i no cooperin amb els colpistes i utilitzin la desobediència civil per fer-los front”, van escriure a la seva pàgina de Facebook.

Així va passar. Des d’una de les barricades de carrer, un dels manifestants, Haitham Mohamed, va resumir ahir a l’Afp el sentir de milers de sudanesos. “Estem a punt per donar les nostres vides per la transició democràtica del Sudan”.

Malgrat l’apagada informativa a causa del bloqueig d’internet i el senyal de telèfon, les informacions que es filtraven ahir des del Sudan apuntaven que s’havien produït almenys tres morts i un nombre indeterminat de civils ferits.

La comunitat internacional va sortir en bloc per intentar evitar la destrossa. Volker Perthes, representant especial de la missió de l’ONU per assistir a la transició a Sudan, va qualificar d’“inacceptable” el pronunciament militar i va demanar l’“immediat alliberament” dels polítics detinguts. La Lliga Àrab, la Unió Africana i la Unió Europea també van exigir que es tornés al camí del procés de transició i els EUA, el representant dels quals al país s’havia reunit el cap de setmana a Khartum amb els líders de la coalició civicomilitar, van amenaçar de tallar els ajuts al Sudan, que pateix una crisi econòmica galopant, amb un augment dels preus insostenible per a la població.

Encara que cal veure si el cop d’Estat té èxit o acaba en fallida, els esdeveniments de les últimes hores confirmen el Sudan com el país amb una inestabilitat política més apressada de l’Àfrica –17 cops d’Estat des de 1955– i subratllen una deriva preocupant al continent. Després de la profusió de coups d’État en les independències africanes –des del 1960 a finals dels noranta hi va haver quatre cops a l’any de mitjana, amb un percentatge d’èxit del 60%–, el continent havia entrat en un període d’estabilitat al segle XXI, amb dos cops a l’any i menys d’un terç reeixits. ●