La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els deu ambaixadors a la diana d’Erdogan acaten la no-ingerència
Twitter és més conegut per encendre polèmiques que per apagar-les. Tot i això, deu ambaixades occidentals el van incorporar ahir al seu arsenal diplomàtic per desactivar un duel amb el president de Turquia del qual només podia sortir viu un vencedor.
Va disparar primer l’ambaixada dels Estats Units, amb un tuit en què confirmava la seva “adhesió a l’article 41 de la convenció de Viena”. Dit en plata, al compromís dels diplomàtics de no-ingerència en els afers interns del país amfitrió.
Tot això, a compte de la furiosa reacció de Recep Tayyyip Erdogan després del comunicat conjunt de deu ambaixadors, una setmana enrere, sol·licitant l’alliberament del filantrop Osman Kavala.
El missatge dels Estats Units va ser després retuitejat per les legacions de Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia, mentre que el Canadà, els Països Baixos i Nova Zelanda van emetre missatges en la mateixa línia. Alemanya i França, una mica endarrerides, van acabar unint-se als primers.
Els missatges d’acatament van arribar just al començament de la reunió del Govern turc que havia de prendre una decisió sobre l’expulsió d’aquests deu diplomàtics. Erdogan, que dos dies abans instruïa en un míting el seu ministre d’Exteriors que els declarés persona non grata, hauria rebut amb satisfacció el gir diplomàtic, que obre la via perquè el mateix Erdogan surti de l’atzucac en què s’havia ficat.
No en va aquesta mateixa setmana Erdogan es veurà les cares amb els seus homòlegs d’alguns dels països implicats, en la cimera del G-20 i després en la del Clima de l’ONU. Aquests països no haurien tingut més remei que, seguint les regles de la reciprocitat, expulsar l’ambaixador de Turquia als seus respectius països, portant les relacions entre Ankara i diverses capitals occidentals al seu punt més baix en molts anys.
Kavala, “el milionari vermell”, fa quatre anys que està detingut sota l’acusació de finançar protestes el 2013 i de col·lusió amb l’intent colpista del 2016.
No obstant això, el pols amb les potències occidentals posa en una posició incòmoda l’oposició, mentre augmenta el pedigrí nacionalista d’Erdogan de cara a les eleccions presidencials del 2023. Encara que cal veure en quin estat
El president turc s’adjudica un triomf amb la demostració de força, però la lira pateix un sotrac
arribarà l’economia turca a la cita amb les urnes esmentada. La lira s’ha enfonsat durant l’última setmana a mínims històrics i ahir mateix va tocar fons, abans de repuntar.
Aquestes tempestes en un vas d’aigua serveixen en qualsevol cas per desviar l’atenció dels problemes econòmics i de la inflació de més del 20%. Malgrat això, el president turc ha pressionat amb èxit a favor d’una retallada dels tipus d’interès, atesa la por que la locomotora productiva s’aturi.
Les males perspectives sobre Àsia Menor han tornat a dissipar-se com per art d’encantament, aquesta vegada per la intercessió d’un tuit. Un recurs poc ortodox, possible per la simple raó que les amenaces proferides pel president de Turquia mai no van arribar a les vies oficials.
I el mateix Erdogan sap que l’estabilitat de Turquia depèn dels seus dos agafadors, és a dir, el tractat duaner amb la Unió Europea i la pertinença a l’OTAN. ●