Avortament: s’ha acabat la festa

Avortar, com tothom sap, és una festa, però el Partit Popular ha vingut a dir-nos que ja n’hi ha prou, de festes. No m’entenguin malament, no és que el Partit Popular sigui un aixafaguitarres. Al contrari, està molt a favor de la festa, de l’alegria, de la llibertat, però ben entesa. Per exemple: “A Madrid, després d’un dia patint, ens en podem anar a una terrassa a prendre una cervesa, i triem on, a quina hora i amb qui”, per això “Madrid se li escapa al Govern central, perquè la llibertat s’escapa al socialisme i no diguem al comunisme”. Són paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, senyora Díaz Ayuso. Triar on et prens la cervesa: això és Llibertat, amb majúscula. No com la frivolitat d’elegir si vols ser mare o no, que “quan es ven com un dret, com ho fan les feministes professionals, que el venen com una festa, és horrorós”.

Però per què parlem d’avortament ara? Perquè el

Partit Popular l’ha tornat a posar damunt la taula.

Qualsevol diria que el que li va passar a Gallardón el 2014 era com per escarmentar el més pintat, però es veu que no. Com vostès recordaran, el 2010, amb Zapatero, s’havia aprovat la llei ara vigent, que permet interrompre, sense al∙legar motiu, un embaràs de fins a 14 setmanes. No per això van augmentar els avortaments, que van seguir, i segueixen, en una taxa d’uns 12 a l’any per cada 1.000 dones. El 2014, el ministre de Justícia del PP, Alberto Ruiz-Gallardón, va proposar una nova llei que autoritzaria l’avortament en només dos supòsits (violació i risc greu per a la mare). El resultat, amb la corresponent reacció feminista (amb manifestacions gegantines a tot Espanya), va ser el final brusc tant de la proposició de llei com de la carrera política del senyor ministre.

Ara Casado ha declarat que vol canviar la llei vigent i substituir-la per una “a favor de la vida”, amb mesures que fomentin la maternitat. I jo em pregunto: ha entès el senyor Casado per què hi ha dones que no volen portar a terme un embaràs?

És veritat que segons l’INE, els i les espanyoles tenen menys fills dels que desitjarien i que atribueixen aquest desajust, principalment, a qüestions econòmiques, laborals, de conciliació... I si un partit polític vol fomentar la maternitat afrontant aquests problemes, benvingut sigui. Però és que hi ha més motius. Concretament un: no voler fills. Hi ha un 12% d’espanyoles –o sigui, milions– que no volen ser mares, punt.

Què proposa, vostè, senyor Casado, per a aquestes dones, si es queden embarassades sense buscar-ho? Obligar-les a passar un embaràs i un part que no volen? Quin càstig, oi? Per expiar quina falta...? I, més important encara: qui proposa vostè que assumeixi la responsabilitat sobre filles i fills? El pare, que no vol serho? La mare, que tampoc no ho vol? Els obliguem? Això és bo per a les criatures?

Potser pensa vostè que aquelles criatures les podrien adoptar els que volen ser pares i no poden. Però si actualment hi ha a Espanya 2.000 adopcions a l’any, no es veu com podrien passar a ser 100.000, que és el nombre d’avortaments.

O potser –continuo formulant hipòtesis–, vostè, com molta gent, pensa que una mare és per definició una dona sacrificada i amantíssima, ni que ho sigui per força. Escolti Sylvia Plath: “Horror per la possibilitat d’estar embarassada. El soroll metàl∙lic d’una porta rere l’altra que es tanquen violentament sobre els nostres caps. En Ted sense feina, jo sense feina, l’allau de factures posantnos en números vermells, i el pitjor de tot, odiant amb tota l’ànima l’intrús. Vint anys d’infelicitat, un fill creixent en el desamor...”, escrivia al seu diari. Però d’aquests sentiments, vostès prefereixen no assabentar-se’n.

Deu ser que el PP vol el millor per a les dones, per a les mares, per a les filles i els fills, però la seva visió idealitzada de la maternitat li impedeix de veure les nefastes conseqüències de prohibir l’avortament?

És això? O una altra cosa...? Escoltem Casado: “Si volem finançar les pensions, hem de pensar com tenir més nens i no com els avortem”, va declarar el 2019. O Martínez Almeida, portaveu del Partit Popular, fa uns dies: “El no-compliment de promeses electorals [com derogar la llei de l’avortament] ha produït un decreixement del nostre suport electoral”. Les finances públiques i els vots, això és el que els preocupa. La llibertat de les dones i el benestar de les filles i els fills... “ja tal”, com deia Rajoy. ●

Ha entès Pablo Casado per què hi ha dones que no volen portar a terme un embaràs?

Barcel ncZÓN / EFE