La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sense mascaretes al pati
Ha arribat el moment de començar el debat sobre com es poden anar flexibilitzant algunes mesures que comencen a ser massa restrictives en el context epidemiològic actual. El debat s’ha de centrar en el risc d’aquest tipus de decisions per a la transmissió comunitària, i no en arguments, de vegades una mica puerils, sobre com les mascaretes són una amenaça i una càrrega insuportable per als nens.
Tot i que és veritat que alguns logopedes han alertat que als nens més petits que estan aprenent a parlar i a expressarse els pot resultar més complex fer-ho amb un professor emmascarat, i que la comunicació emocional en qualsevol edat queda dificultada, queda clar que l’ús generalitzat de les mascaretes en els nens és totalment segur, i més ben tolerat que entre els adults.
Fa cinc mesos l’Associació Espanyola de Pediatria va actualitzar les recomanacions per a una tornada a l’escola segura el curs 2021-2022. Es van considerar les premisses que s’havien de complir abans de començar la desescalada de mesures establertes per a les escoles. Incloïen una transmissió nacional baixa (amb incidències per sota de 25 casos/100.000 habitants en 14 dies), i sobretot una alta cobertura vacunal dels alumnes més grans de 12 anys.
Moltes zones del nostre territori ja compleixen les dues premisses, i el país avança sense grans sobresalts cap a la nova normalitat. Per tant, sembla raonable que en l’entorn segur de les escoles, on els casos i la transmissió durant aquestes primeres sis setmanes de curs escolar han estat gairebé anecdòtics, ja plantegem mesures per normalitzar també l’experiència escolar dels nostres nens.
En el context epidemiològic actual, retirar les mascaretes al pati, malgrat la impossibilitat de respectar la distància de seguretat o la barreja entre grups bombolla, sembla una mesura amb un risc baix i molt assumible. L’últim any les escoles ens han servit de centres sentinella per a una bona vigilància epidemiològica i d’excel∙lents indicadors del que passava a escala comunitària. El baixíssim risc de contagiar-se de covid que tenen els nens els fa la població d’elecció per anar avaluant l’alliberament de noves mesures. Mentre esperem que això passi, podem avançar sense cap por als patis de les escoles. Això serà coherent amb la recomanació general sobre ús de mascaretes en exteriors que impera al nostre país des de finals de juny. Encara que la lletra petita d’aquesta recomanació indica clarament que les mascaretes s’han d’utilitzar si no es pot garantir la distància de seguretat, només cal fixar-se en la realitat dels nostres carrers per adonarnos de l’escàs seguiment d’aquesta norma, sobretot entre els adults.
Les mascaretes no desapareixeran de les nostres vides a curt termini. Han estat (i continuen sent), amb les vacunes, el nostre gran escut protector davant el coronavirus i molts altres virus respiratoris. No vulguem córrer més del que toca. Però, en el que toqui, avancem, sisplau.