La Vanguardia (Català-1ª edició)

Les construcci­ons de fusta conquereix­en l’àrea metropolit­ana

L’AMB projecta invertir 14 milions d’euros en un centre per investigar aquesta tecnologia

- JOSE POLO

Més habitual en altres llocs d’Europa i testimonia­l a Espanya, la construcci­ó d’habitatges amb fusta es comença a obrir pas a Barcelona i les ciutats de la conurbació. Mentre emergeixen promocions de pisos pioneres en localitats com Cornellà de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat, l’Àrea Metropolit­ana de Barcelona (AMB) estudia crear un centre tecnològic i d’investigac­ió per fomentar aquest tipus d’edificació, que, segons els impulsors, és més sostenible. Alhora, es pretén millorar la complicada gestió dels boscos reduint el perill d’incendis forestals i fent-los més forts davant les inclemènci­es de l’emergència climàtica.

“La idea és augmentar la resiliènci­a dels boscos. Per ferho, hem de valoritzar els productes de la gestió”, assenyala el coordinado­r de l’oficina tècnica de gerència de l’AMB, Antoni Farrero. Amb el material recollit es pot crear CLT, que és la fusta laminada encreuada que serveix per construir.

De totes maneres, la primera idea de l’ens metropolit­à no és crear una planta de producció, sinó més aviat un “laboratori que servirà per produir a petita escala però, sobretot, per formar i innovar” en aquest àmbit. Per això es preparen tallers per a dissenyado­rs, espais de treball compartits i, fins i tot, un centre de formació profession­al sobre la matèria. Tampoc no es descarta la posada en marxa d’algun màster o postgrau al recinte.

El projecte té un pressupost inicial de 13,8 milions d’euros. L’AMB busca socis de l’àmbit de la construcci­ó industrial­itzada i de la transforma­ció de fusta per abordar una gestió publicopri­vada. “Volem optar als fons europeus Next Generation, i per això necessitem forjar una aliança”, explica Farrero.

Els boscos ocupen un 27% del territori metropolit­à. En zones com el parc natural de Collserola la majoria del sòl és privat. “Ens tocarà parlar amb els propietari­s i que ho vegin bé. Necessitem persones que actuïn i a qui els surti a compte”, assenyala l’executiu. “No es tracta de talar boscos, sinó de reduir una mica la naturalita­t per guanyar en estabilita­t”, afegeix el director de l’oficina tècnica de gerència de l’AMB.

Molins de Rei es postula com un dels possibles escenaris d’aquest centre, dissenyat per ocupar una parcel∙la d’aproximada­ment 25.000 m2. “La gestió forestal podria ser rendible, i es pot descarboni­tzar la construcci­ó”, assegura l’alcalde, Xavi Paz. Aquesta localitat necessita que la gestió forestal guanyi valor. I és que fa dècades que té un barri on la calefacció i l’aigua calenta funcionen a través de biomassa, una altra explotació de la fusta. De totes maneres, no té l’espai adequat per fer provisió del material i tractar-lo abans de convertir-lo en energia. Així doncs, han de buscar la fusta a fora. La voluntat és guanyar un recinte i utilitzar el material de la muntanya metropolit­ana. Però el projecte encara ha de madurar i s’ha d’acabar de concretar.

Els defensors d’aquest model subratllen que redueix l’impacte ambiental i és més ràpid

Aquesta tecnologia pot ajudar a millorar la gestió dels boscos limitant incendis, destaquen a l’AMB

Mentrestan­t, comencen a emergir promocions de pisos fets amb fusta CLT. De fet, la més gran d’Espanya ja està acabada, i és a Cornellà de Llobregat, concretame­nt on hi havia els antics cinemes Pisa. Allà l’Impsol, organisme que també depèn de l’AMB, hi ha alçat 85 habitatges de protecció oficial. “L’experiènci­a ha estat molt bona. L’execució és més ràpida i es guanya en confort”, explica José Toral, arquitecte de la promoció. Les peces es fan a la fàbrica de manera industrial­itzada i després es munten. També aconseguei­xen “una gran capacitat de regular la humitat”. Com a inconvenie­nts, el membre del despatx Peris+Toral assumeix que de moment és “més car”. “Esculls com la prevenció d’incendis o la limitació del soroll se superen”, afegeix. Toral compara aquesta nova manera de construir amb el moment “en què es va inventar el formigó armat”. Van comprar la fusta al País Basc.

A pocs quilòmetre­s, a l’Hospitalet de Llobregat, 011h treballa en una promoció de vuit habitatges en tres plantes. Creada a Barcelona, es defineixen com l’“única constructo­ra a Espanya focalitzad­a només en fusta”, explica el seu director de negoci, Carlos Llibre. “La fusta permet optimitzar un 80% de les emissions de CO2 de la construcci­ó, sector que produeix el 40% mundial d’aquests gasos. Construir amb fusta és molt més habitual en altres països europeus”, assegura Llibre. Van recórrer a Àustria per trobar material. ●

 ?? MIQUEL GONZ LEZ     OO ING ?? La promoció d’habitatges amb tecnologia de fusta laminada encreuada més gran d’Espanya és a Cornellà de Llobregat
MIQUEL GONZ LEZ OO ING La promoció d’habitatges amb tecnologia de fusta laminada encreuada més gran d’Espanya és a Cornellà de Llobregat
 ?? ANA JIMÉNEZ ?? Bloc de pisos en construcci­ó amb fusta a l’Hospitalet
ANA JIMÉNEZ Bloc de pisos en construcci­ó amb fusta a l’Hospitalet

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain