L’Espai futbol

El Barça va aportar poc contra un Madrid sense gaire res en un clàssic menor. La sensació és que el Barça pretén jugar com amb Xavi, Iniesta i Messi, sense Xavi ni Iniesta ni Messi. Necessita trobar un guió i un relat esportiu actual.

Superada l’assemblea, la gran prioritat del Barça els últims temps, toca posar-se a treballar a fons amb l’Espai futbol. Aquest és l’espai més important del club, en què conviuen massa mobles vintage amb l’última generació de llums que il·luminen l’ambient però no omplen tota l’estança. És un Espai amb molts menjadors, però amb poques cuines i miralls. Els sofàs estan coberts amb teles grises i marengos que oculten les zones més fregades de la tapisseria. L’Espai continua sent extraordinari, molt ben situat, i combina la modernitat dels ocres trencats a les parets amb papers pintats de molt èxit en exposicions passades. Necessita un redisseny d’estil, perquè les estructures són molt sòlides però la decoració s’ha quedat un pèl antiquada.

Els nous estils ja no utilitzen tant la fusta de cedre i aposten per materials més moderns i sostenibles. El parquet de sempre i la moqueta van deixant pas al vinil, i en diferents Espais anglesos, francesos i alemanys han reconstruït la llar de foc. En alguns d’aquests indrets han suprimit els troncs i

El Barça pretén jugar com amb Xavi, Iniesta i Messi sense Xavi, Iniesta i Messi

il·luminen el foc fictici amb llums artificials.

El Barça està en procés. A les seves parets es combinen quadres del millor impressionisme i cubisme amb obres de modernitat gairebé acabades de néixer. Falta un projecte que col·loqui cada cosa al seu lloc i doti el club de lluminositat, perquè fins ara sembla que han estat pagant els lloguers i els rebuts de la llum i aquesta ha pujat molt de preu. Han demanat un préstec molt important per ampliar i rehabilitar el local capaç d’il·lusionar la gent, que espera veure com queda tot l’espai, no només una part.

Els mobles nòrdics arrasen últimament amb algun model noruec interessant, però han passat del low cost al màxim cost, i en espera que aterri el blockchain en el futbol encara hi ha massa intermediaris perquè la peça arribi sense aranzels excessius.

Els materials autòctons continuen sent els més preuats després d’haver desaparegut la joia que presidia la sala d’estar i que actualment s’exposa en una cara galeria parisenca, envoltada de pedres precioses desitjables i amb arestes tallants.

Els visitants del nou Espai estan ansiosos d’anar-hi i gaudir-ne, però les obres s’estan allargant massa i tanta pols els pot acabar perjudicant la salut. De moment tot es mira des de la tanca fins que el nou projecte sigui declarat patrimoni de la humanitat.