“Quan t’instal∙les entre les millors del món, aquest sembla un altre esport”

El novembre del 2019 Paula Badosa li deia a aquest diari:

–Si et mira des de fora, la gent creu que ets molt afortunada de fer el que fas. Però si no compleixes les expectatives que t’han marcat i que tu també et marques, llavors t’enfonses (...) En el meu cas va venir la depressió. Vaig perdre les ganes de jugar a tennis.

Aquells dies Badosa era la 95a del món. Lluitava per estabilitzar-se al top 100 i garantir- se una plaça als quadres grans dels Grand Slam. Amb prou feines cobria les despeses de viatges i del seu equip d’ajudants.

De llavors a ara, hi ha un abisme.

Aquest 2021 Paula Badosa s’ha instal∙lat al top 15 de la WTA (és la 13a). Ha jugat els quarts de final de Roland Garros, ha derrotat quatre de les cinc top 5 i s’ha adjudicat els títols de Belgrad i d’Indian Wells, aquest últim fa poc més d’una setmana. Cap tennista espanyola no havia conquerit aquest títol.

Ahir la WTA anunciava oficialment que Badosa disputarà les WTA Finals, el torneig que aplega les vuit millors raquetes de l’any i que es disputarà a la Guadalajara mexicana del 10 al 17 de novembre (juntament amb Badosa també hi haurà Garbiñe Muguruza; feia 21 anys que el tennis espanyol no col∙locava dues dones a les WTA Finals, des de l’era d’Arantxa Sánchez Vicario i Conchita Martínez).

Paula Badosa atén La Vanguardia per telèfon, des de la seva casa a Madrid.

Vostè serà una de les vuit raquetes de l’any. Hi ha gaire diferència entre ser una top 100 i ser al top 10?

Bufff, ser a les WTA Finals... És una meravella. Sempre les havia vistes per televisió. Pensar que seré allà em fa posar la pell de gallina.

Quina és la diferència?

Sembla un altre esport. A l’abril era la 70a i ara soc al top 15. Ara jugo en estadis grans i pistes centrals, la gent em coneix i milions de persones veuen els meus partits. Abans jugava en tornejos petits i pistes arraconades, sense públic i sense que em fessin cas.

I això no li genera pressió? Allò d’abans era pressió! És cert que ara estic més exposada i se m’exigirà que arribi a les semifinals o guanyi títols. Però gaudeixo d’aquesta pressió perquè soc on vull ser. Djokovic i Serena Williams em deien que aquesta situació “és un privilegi”. Certament, quan ets la 100a, s’espera menys de tu. Però aquella situació és aclaparadora perquè no és on vols ser.

I a més, ser la 100a surt car (aquest 2021 Badosa s’ha embutxacat dos milions d’euros en premis en tornejos)...

El tennis és un esport molt car. I per això, quan ets la 70a estàs preocupada i guanyes diners, però molt pocs. Les recompenses comencen a ser grans si ets una de les millors del món, i a això només n’hi arriben vint o trenta.

I les expectatives que vostè està generant, amb un Rafael Nadal entre dubtes i un Carlos Alcaraz encara en formació, no la turmenten?

Això no m’aclapara gaire. D’alguna manera, hi estic força acostumada. Pensi que ja generava expectatives de jove, però llavors no estava preparada ni mentalment ni físicament. Ara no em passarà. Òbviament perdré partits i passaré per moments dolents, però sabré portar-ho.

(El 2015, Badosa s’adjudicava el Roland Garros júnior, i les expectatives que va generar aquell triomf la van confondre. Van dir que era la Xaràpova espanyola. Badosa es va encallar en el rànquing, en un procés d’ansietats i depressions que la va portar a pensar a deixar el tennis.)

Què va fallar llavors, a partir del 2015 i fins al 2019?

No m’agrada recordar aquells temps, em porten emocions i em fa mal. El que vull que vegi la gent és que es pot sortir d’un procés així i triomfar. M’agrada treure les coses positives i d’aquella experiència trec que m’ha portat a ser la persona que soc avui, una persona motivada que gira l’esquena al malestar. He volgut escoltar i sortir i aprendre’n.

Xavi Budó (el seu tècnic durant el 2019) el va ajudar en això. No m’agraden els canvis. De fet, els odio i m’ho fan passar malament. Però si prenc una decisió, no tornaré enrere. Cada entrenador m’ha aportat alguna cosa. En Xavi [Budó] em va rescatar en un moment molt dur i em va posar al top 100. Després, en Javi...

(Es refereix a Javier Martí: va ser el seu tècnic des de setembre del 2020 fins a l’octubre del 2021.)

Amb en Javi vaig fer un pas més. Vaig passar de ser top 100 a ser

La pressió “No m’aclapara ser avui una favorita; Djokovic i Serena Williams em diuen: ‘És un privilegi’”

Sense mirar enrere “Miro d’evitar el record de l’època de l’ansietat, em porta emocions i em fa mal”

entre les millors del món. Em va reeducar en la part física i en la mental, sap molt de tennis i penso que gran part del que tinc l’hi dec a ell. I Jorge García em dona estabilitat. El tennis és un esport individual, però necessites un bon equip darrere, i jo el tinc també amb David Antona [preparador físic] i Dani de la Serna [nutricionista].

Aquests últims mesos, el seu físic s’ha transformat. S’ha estilitzat, és més resistent.

I encara queda molta feina... Però és cert que ara em recupero més de pressa, no em lesiono i em moc millor per la pista. Antona i De la Serna m’han resetejat.

Abans no treballava el físic?

Esclar que sí, però ara ho faig cada dia. Dues hores al dia, passi el que passi: mentre ets al sofà, hi ha cent tennistes que s’estan entrenant. Treballo la força, el càrdio i la resistència i he fet fora de la meva dieta les intoleràncies. ●

Barc loB nAROPA PRESS / EP Paula Badosa el 17 d’octubre, emocionada després d’adjudicar-se el títol d’Indian Wells