Monte dei Paschi, un maldecap per a Draghi després d’Unicredit

Les negociacions entre Unicredit i Itàlia per a l’adquisició del banc Monte dei Paschi di Siena (MPS) no han fructificat. En un important revés als esforços d’Itàlia per reprivatitzar el banc toscà, el més antic del món, les dues parts han comunicat la interrupció de les converses per la impossibilitat d’arribar a un acord sobre el costós pla de recapitalització necessari per redreçar l’entitat. És l’últim fracàs de la trama que envolta l’organisme, salvat tres vegades en els darrers deu anys gràcies a intervencions públiques.

El conseller delegat d’Unicredit, Andrea Orcel, que va prendre possessió del càrrec a l’abril, i el Govern havien estat negociant oficialment des del juliol, quan Roma intentava desprendre’s del 64% de les accions que té l’Estat italià de MPS. Partint d’un acord amb la Comissió Europea gràcies al qual l’Estat italià va recapitalitzar la banca amb 5.400 milions i va obtenir la majoria de les accions el 2017, el Govern ho hauria de fer abans de finals d’any.

MPS es converteix així en un important maldecap per al primer ministre del país, Mario Draghi, que tenia la intenció de solucionar aquesta crisi bancària. Una de les alternatives és demanar una pròrroga a la Unió Europea de sis mesos per desprendre’s de la seva participació i salvar-la de la fallida mentre estudia altres sortides. L’altra opció és trobar un altre inversor, però atesa la complexitat de la situació és poc probable.

Unicredit des del principi havia imposat unes condicions molt rígides, que implicaven que l’Estat havia de compensar el dèficit de capital de MPS i traspassar els crèdits dubtosos a la societat estatal gestora d’aquests préstecs. Amb aquestes condicions, l’operació no hauria de tenir impacte en el capital de l’entitat compradora: Unicredit no pensava assumir ni

Roma estudia injectar més diners al banc després de rebutjar les condicions del comprador fallit

les controvèrsies legals ni la cartera de préstecs deteriorats de MPS i, a més, hi hauria d’haver un augment significatiu del benefici per acció després de considerar les possibles sinergies netes.

Al final, el Tresor italià ha arribat a la conclusió que l’exigència de capital d’Unicredit de 6.300 milions era un preu massa alt per als contribuents. Ara l’Estat encara ha d’abordar les necessitats de capital del banc, 2.500 milions segons MPS. Tot i això, segons apuntava Reuters, és possible una nova injecció pública de 3.500 milions. ●