La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Només el moviment et fa intel∙ligent”
Tinc 59 anys, l’edat de descobrir el talent en altres de més joves. Vaig créixer a Torí i vaig desenvolupar a la Fiat un sistema dièsel que al final ens van comprar i es van quedar els alemanys. Tinc dues filles, que estudien més i millor que jo. Participo a la Nit de la Robòtica 2021 del Col·legi d’Enginyers
Què aprèn un humà quan fabrica un robot? Que la intel·ligència és moviment, adaptació, canvi... Per què? Perquè és el moviment el que l’exigeix. Si no et mous, no has de prendre les decisions per adaptar-te que exigeix el canvi que provoca el teu moviment.
Qui no es mou no aprèn?
Si et mantens estacionari, t’esclerotitzes, perquè no necessites intel·ligència per adaptar-te a cada canvi i no la desenvolupes.
I què és el coneixement, doncs?
L’experiència en el canvi que s’aconsegueix amb el moviment. I aquesta és la base conceptual de la moderna biorobòtica.
El més fàcil de fer per a un robot és el més difícil per a nosaltres i al revés?
No és tan esquemàtic. Nosaltres dissenyem robots, com els que fa Kuka, que guanyen al ping-pong el campió del món; però encara no hem aconseguit un braç robòtic que sàpiga agafar un vas com un nadó.
L’evolució robòtica encara té molt a aprendre de la humana?
Novament, depèn. Tenim els músculs, que són un prodigi evolutiu optimitzant l’energia que els robots gasten amb molta menys eficiència; però ja fa dies que els genolls em tenen fregit... Em fan mal.
I a mi, és el canvi de temps.
Perquè l’evolució biològica dels nostres genolls és una mala adaptació a les exigències del medi.
Si només fossin, ai, els genolls!
Les dels robots són millors, com altres articulacions robòtiques. Les nostres espatlles, un altre exemple, són un garbuix de nervis que l’evolució ha anat superposant a mesura que les anàvem necessitant per adaptar-nos a noves necessitats: llançar, agafar, tensar...
Descendim de l’ameba, després un rèptil, un primat: només som arranjaments?
L’evolució natural va posant pedaços al ja existent, perquè no pot dissenyar-nos de bell nou. En canvi, els enginyers robòtics creem un robot des de zero sense haver de reaprofitar i apedaçar l’anterior.
I quins avantatges té crear des de zero?
Apliquem la roda, per exemple, a les articulacions robòtiques. La natura ha estat incapaç d’inventar la roda a través de l’evolució. I és molt millor que els genolls.
Això converteix el robot en més intel·ligent que un mosquit?
Intel·ligent per a què? Encara ens falta molt perquè el robot pugui ser autònom per realitzar la seva missió sense rebre abans totes les instruccions abans i que sigui capaç d’escapar d’un perill sobtat... Com el mosquit.
El mosquit porta les instruccions en l’ADN i el robot en el programa?
Els enginyers espacials robòtics, a més, hem de pensar en l’adaptació a l’espai. La necessitat de comptar amb la manca de gravetat per als vestits d’astronauta ens fa desenvolupar exoesquelets que després serveixen per ajudar els hemiplègics a la terra.
Els astronautes seran mig robots?
L’espai, als humans, ens tracta fatal. La radiació solar ens destrueix. En canvi, el futur dels robots que s’autoreparin en plena missió és prometedor. Els satèl·lits, per exemple, tenen ja dècades de servei...
I han canviat les nostres vides.
I les nostres vides els han canviat a ells. Els satèl·lits han universalitzat la televisió durant 20 anys, però s’estan quedant inútils, perquè la gent ara prefereix Netflix. Així que els estem reutilitzant per exemple per proveir de wifi els avions.
I ara s’han de reprogramar satèl·lits?
I el concepte d’autoreparació és en la base de l’exploració espacial: només completaran la missió els robots que siguin capaços d’autoreparar les seves avaries. Per això desenvolupem l’ORU ( orbital replacement unit).
No seran experiments massa cars per a un pobre contribuent com jo?
L’Agència Espacial Europea només li costa a vostè 12 euros a l’any.
No seria millor una agència mundial?
Si no hi ha intel·ligència sense moviment, tampoc no hi ha progrés ni innovació sense competència i cooperació alhora. El millor és tenir la NASA, l’ESA europea i les agències xineses i russes que cooperin i competeixin en i per l’espai.
Sap que la Generalitat va patrocinar el llançament del nanosatèl·lit Enxaneta?
Estic a favor de les iniciatives locals per a l’exploració espacial.
A quina ciutat treballa vostè?
Com sap, l’Agència Espacial Europea té seus repartides per Europa: Itàlia, Holanda, Regne Unit, Espanya...
Tant de bo tots els estats fessin igual.
I aquí a Barcelona tenen la nostra Melissa, la seu de l’experimentació en reciclatge de residus humans. I el mateix tractament d’orina que s’ha perfeccionat aquí a Barcelona avui s’utilitza en el tractament d’aigua de milers de ciutats.