La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden vola a Europa enmig de fortes turbulències a casa i a fora
Les disputes demòcrates i les eleccions a Virgínia tindran distret el president
A Joe Biden li ve fatal el viatge que avui emprèn a Europa. Si hagués pogut triar, segur que l’hauria ajornat. A punt de complir-se un any de la seva elecció davant Donald Trump, el president dels Estats Units acudeix a les cimeres del G-20 i del Clima, a Roma i Glasgow, respectivament, amb els deures de casa a mig fer, tocat encara pel desastre de la retirada de l’Afganistan i amb massa fronts oberts a l’exterior.
La urgència més important de Biden ahir a la nit, poques hores abans d’agafar l’avió, era tancar un acord dins del Partit Demòcrata per aprovar el pla de millores socials i lluita contra el canvi climàtic: un projecte d’entre 1,5 i 1,7 bilions de dòlars que pot millorar substancialment la vida dels nord-americans però s’allunya de les grans ambicions en matèria educativa, sanitària, ambiental i de benestar projectades inicialment per 3,5 bilions.
El senador demòcrata i empresari del carbó Joe Manchin, de Virgínia de l’Oest, i la seva companya d’Arkansas Kyrsten Sinema semblen haver-se sortit amb la seva en les seves respectives batalles contra el programa d’energies netes i enfront de la pujada d’impostos a les grans corporacions. Amb l’objectiu de pal·liar aquestes retallades, l’eliminació del mecanisme d’incentius i penalitzacions per substituir els combustibles fòssils per energia solar i eòlica es compensaria amb mesures legislatives i executives que en part quedarien a mercè dels estats. I la renúncia a incrementar la pressió fiscal a les grans empreses tindria com a alternativa un impost de societats mínim, del 15%, i nous tributs als guanys dels multimilionaris. Unes i altres solucions generaven ahir, no obstant això, intensos debats i no pocs dubtes entre els demòcrates. Amb tot, l’acord semblava possible; fins i tot imminent... I necessari perquè Biden podria presentar-se a la cimera del Clima, l’1 i 2 de novembre, amb un full de ruta que li permeti mantenir la posició d’apòstol de la reducció d’emissions d’efecte hivernacle, és a dir, com a campió de la lluita contra el canvi climàtic que amenaça el planeta.
Dimarts, doncs, el president haurà de concentrar-se en la cimera de Glasgow. Però difícilment evitarà pensar en la seva estimada Virgínia, perquè les eleccions estatals que allà se celebren aquell dia són una prova de foc amb vista als comicis de renovació de les cambres el novembre del 2022. Si els demòcrates perden Virgínia, avui sota el seu control, Biden no podrà evitar la lectura que el seu debilitament polític, patent en els sondejos, perjudica les possibilitats del partit. Les enquestes sobre l’elecció a governador apunten empat entre el republicà, Glenn Youngkin, i el demòcrata Terry McAuliffe, que ja va ocupar el càrrec del 2014 al 2018.
Dies abans d’aquest difícil dimarts amb la ment dividida entre Glasgow i Virgínia, Biden haurà de filar prim en la trobada que té prevista divendres a Roma, després de veure el Papa, amb el president francès, Emmanuel Macron. La crisi dels submarins, com es coneix el conflicte diplomàtic entre París i Washington per l’acord dels EUA i la Gran Bretanya per dotar Austràlia amb submarins amb què patrullar el Pacífic, ha fet perdre a França milers de milions d’euros en convertir en paper mullat el seu propi contracte de venda de submergibles a Canberra. A més, el pacte relegaria els gals en l’estratègia occidental a l’Indo-Pacífic.
Així que Macron espera alguna cosa més que vagues promeses per segellar la reconciliació definitiva després del que el seu Govern va qualificar de “punyalada per l’esquena” de Biden.
La molt més greu disputa de Biden amb Pequín, així com el malestar pels nous ciberatacs russos als EUA, tampoc no ajuden a què el president pugui gaudir d’un viatge agradable.
El mandatari intentarà capgirar la situació, fer de la necessitat virtut i convertir dissensions en consensos. També provarà de treure pit dels seus plans per millorar el seu país i aturar la degradació del globus. Però per a tot això necessita primer els seus a casa, els demòcrates, i després els aliats de fora. Que diferent tot de la lluna de mel que Biden va viure en el seu primer periple europeu al juny. Només han passat quatre mesos, però eren altres temps. •
Les disputes internes, la crisi amb París i el conflicte amb la Xina creen un clima oposat al que es va viure al juny