La Vanguardia (Català-1ª edició)
Qui va matar Mahjabin Hakimi?
La misteriosa mort d’una jugadora de la selecció nacional de voleibol retrata el fosc laberint de l’Afganistan
Han passat gairebé tres mesos i la mort de la jove integrant de l’equip nacional de voleibol afganès Mahjabin Hakimi continua sent un misteri. Les versions que han circulat des d’aleshores són múltiples: s’ha dit que va ser decapitada per homes desconeguts relacionats amb els talibans, que va ser un crim familiar o que hauria comès suïcidi, un argument que ha estat negat pel pare de la jove, convençut que la seva filla, famosa entre les seves companyes d’equip per la seva alegria, no es va llevar la vida a començaments d’agost, poc abans que Kabul caigués en control dels talibans.
L’única certesa en aquesta tragèdia que ha commocionat les xarxes afganeses és el risc que han corregut les dones que han desafiat les regles que la societat identifica com a masculines, especialment l’esport d’alt rendiment. O el món militar, del qual la Mahjabin també havia format part.
“No deixem de viure mai sota pressió; els pares, la família, la societat conservadora...”, explica des del Regne Unit la Zahra, l’entrenadora de l’equip nacional afganès de voleibol.
Les amenaces, sobretot a través de les xarxes socials, formaven part de la vida diària de totes les jugadores. La Mahjabin, de 25 anys, no era l’excepció. Havia fet una carrera com a militar, però l’havia deixat un any abans per enfocar-se en el voleibol. Tenia tant de talent que ràpidament va passar a integrar l’equip nacional. Alguns dels seus pròxims asseguren que va abandonar l’exèrcit per petició del seu promès i la família d’aquest, amb qui vivia en el moment de la seva mort.
“No ens va dir per què el va deixar. No solia compartir els seus problemes, encara que alguna vegada va esmentar que la seva família s’oposava a què ella participés en competicions”, explica una de les seves companyes d’equip, que demana que la identifiquem com a Marbe. Com la majoria de la jugadores de la selecció nacional, contínua a l’Afganistan i tem per la seva vida. “No vam saber mai qui era la persona que s’hi oposava, però algunes vegades no arribava als partits o entrenaments”, agrega.
Les quatre integrants de l’equip nacional consultades per a aquest article coincideixen que l’oposició no arribava del seu pare, com en el cas d’altres noies jugadores que van entaular una llarga lluita contra les seves famílies. Sarwar Hakimi, el pare de la Mahjabin, és professor d’arts marcials i ell mateix havia ensenyat a la seva filla a practicar karate des de petita. Zahra, l’entrenadora, assegura que quan va parlar amb Sarwar per telèfon per indagar més detalls, l’home li va dir que estava segur que Mahjabin no s’havia suïcidat i que el seu objectiu era saber qui era el responsable de la seva mort. L’arribada dels talibans va destruir el que hi havia d’investigació. L’únic detingut era el seu futur marit, en Majid, que va quedar en llibertat després de pagar la fiança. La família d’ell insisteix que va ser un suïcidi, idea que ha estat defensada a les xarxes socials per alguns dels grups que donen suport als talibans.
Si aquesta versió no convencia les seves companyes d’equip ni la seva família, una investigació publicada per Rukshana afegeix encara més dubtes. Aquest portal, dedicat a informar sobre la dona a l’Afganistan recull testimonis d’una amiga policia de la Mahjabin que hauria vist el cadàver quan per coincidència va anar a visitarla a casa dels seus futur sogres el 6 d’agost passat. La jove va explicar que, a l’arribar, la cunyada de la Mahjabin la va convidar a passar a l’habitació de la seva amiga, que va trobar molt més endreçada que altres vegades. Un cop allà va sentir un crit que arribava des del bany. Era la mare d’en Majid, i es van trobar el cos de la Mahjabin penjant del marc d’una finestra.
Els detalls en l’escena del crim, segons la jove policia, no quadraven amb els arguments de la família que a més li va demanar que digués que havia vist la seva amiga amb vida abans d’entrar al bany. “Tenia ferides al voltant del coll i sota de la barbeta que no coincidien”, va dir la jove a Rukshana des dels EUA, on va ser evacuada a l’agost. La seva versió concorda amb una foto que ha circulat a les xarxes socials en la qual es veu la Mahjabin sense vida i amb les ferides descrites.
“El meu sentiment és horrible”, diu la Marbe, que canvia de casa sovint, especialment des que un grup de talibans van anar al club
L’única certesa d’aquesta tragèdia és el risc de les afganeses que han desafiat la societat masculina
per preguntar pels les jugadores femenines. Com la resta de les seves companyes, també va cremar els uniformes i tot el que la identificava com a integrant de l’equip nacional. “La mort de la Mahjabin i les versions que envolten la seva desaparició ha creat fins i tot més risc per a nosaltres”, assenyala una de les integrants més veteranes que demana de no ser identificada. “Estem intentant totes les alternatives per sortir del país amb les nostres famílies, però no ha estat possible”, conclou. •