La Vanguardia (Català-1ª edició)
El comte i la comtessa de Chevening
Dos ministres del Govern britànic es barallen per una mansió d’ús oficial
Qui no voldria ser el comte o la comtessa de Grantham, els senyors de Downton Abbey a la sèrie de televisió. Sens dubte seria el somni tant de la ministra d’Exteriors britànica, Liz Truss, com del seu predecessor en el càrrec i actual vice primer ministre i titular de Justícia, Dominic Raab. Almenys tenint en compte el fervor amb què es disputen l’ús de la mansió de Chevening, com nens barallant-se per una joguina nova.
Chevening paga la pena, això que quedi clar. Situada a Sevenoaks (comtat de Kent), a només uns cinquanta quilòmetres i una hora amb cotxe dels ministeris de Whitehall en el centre de Londres, és una de les cases de camp més nobles d’Anglaterra. Va ser construïda el 1670 en estil neoclàssic pel famós arquitecte Inigo Jones, té 115 habitacions, pistes de tennis, boscos i el seu propi llac. I disposa de totes les comoditats modernes, malgrat que Rachel Johnson, la germana del primer ministre, es queixés després d’una estada del fet que, al contrari que a Chequers (la residència campestre del primer ministre), no hi havia els sabons, els pots de gel i el xampú i els articles de tocador que posen als hotels de luxe. No tothom és tan posh com ella.
El problema és que, al contrari que d’altres, el setè comte de Stanhope no ho va deixar tot lligat i ben lligat quan el 1967 va regalar la mansió a la nació amb la condició que fos utilitzada tan sols per ministres del Gabinet o descendents del rei Jordi VI (pare de la reina Elisabet). Aquesta última opció, la primera que es va considerar, aviat va quedar descartada quan el príncep Carles va considerar que no estava a la seva altura i va optar per Highgrove, a Gloucestershire, la seva actual residència. “Veig els avantatges financers que suposaria per a les arques del Tresor que m’establís a Chevening, però em temo que aquests són els únics avantatges”, li va escriure a Margaret Thatcher el 1980.
És així que es va decidir que fos la residència de cap de setmana dels secretaris del Foreign Office, com Dorneywood ho és dels ministres d’Economia. La mansió és tan formidable, digui el que digui la germana de Boris, que haver de deixar-la va ser un trauma per a Geoffrey Howe quan la Dama de Ferro el va destituir el 1989 com a responsable d’Exteriors. Va quedar tan ressentit que un any després va precipitar la caiguda de la premier, ja tocada, amb un devastador discurs als Comuns.
Liz Truss reclama el dret que Chevening sigui seva per tradició i raó del seu càrrec. Dominic Raab apel·la, en canvi, als precedents històrics, ja que en el govern de coalició de David Cameron va ser compartida pel seu número dos, Nick Clegg, primer amb William Hague i després amb Philip Hammond, els titulars del Foreign Office. I quan aquell càrrec el va ocupar Boris Johnson, també va haver d’alternar amb David Davis (ministre per a la sortida de la Unió Europea) i Liam Fox, responsable de Comerç, els tres fervents euroescèptics, la qual cosa va facilitar la martingala.
Truss i Raab no s’entenen ni de bon tros tan bé, per començar perquè ella està de pujada i ell de baixada en l’escala política i els favors de Johnson. La primera aspira a tot i és considerada un dels candidats al 10 de Downing Street (i rival del ministre d’Economia, Rishi Sunak) quan el Partit Conservador decideixi que és hora de rellevar Johnson. El segon va substituir el premier quan va estar malalt de covid a l’hospital, però va ficar els peus a la galleda durant la retirada de l’Afganistan i ha estat relegat a Justícia i el càrrec simbòlic de vice primer ministre, encara que ell creu que té dret a utilitzar Chevening.
El rei bíblic Salomó ho va tenir més fàcil ordenant partir per la meitat un nadó que dues dones es disputaven, ja que va servir per deixar clar qui era la mare autèntica. Johnson també ha adoptat una decisió salomònica, que els seus dos ministres es reparteixin la mansió com els pares divorciats el temps amb els fills, però sense especificar com. Truss ha pres la iniciativa, convidant els seus col·legues bàltics. Ara cal veure com responen els Raab, si posant
La casa del segle XVII té 115 habitacions, pistes de tennis, boscos i el seu propi llac, i és a només una hora de Londres
les seves fotos a les prestatgeries, deixant roba als armaris i menjar a la nevera, o canviant de lloc l’armadura del duc de Medina Sidonia, comandant de l’Armada espanyola el 1588. Aquests arranjaments no són mai fàcils.
Truss i Raab es poden sentir comtes de Chevening (o de Downton Abbey) per un cap de setmana o per un dia, però la noblesa es té o no es té. I això no ho resol ni el Brexit. •