La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’esperit olímpic es trasllada a Madrid
El cosmopolitisme alegre i obert al món, la il·lusió pel futur de la Barcelona que va liderar la transformació de l’Espanya en blanc i negre de la dictadura fins a convertir-la en una de les societats democràtiques més modernes d’Europa, s’ha traslladat a Madrid.
La capital d’Espanya ha agafat el relleu de Barcelona i, tot i que aquell esperit olímpic que va arribar a l’esplendor el 1992 no ha cristal·litzat encara en uns Jocs de Madrid, que serien, sens dubte, com ho van ser els de Barcelona, els millors de la història, el testimoni ha passat a les seves mans. Es veu a l’hora de passejar pels carrers plens d’energia i observar el moviment enfebrat de la gent, que identifica la ciutat amb el talent i la innovació i no es tanca en si mateixa com en altres llocs.
En aquests termes i amb aquest entusiasme retrata Madrid el seu alcalde, que va protagonitzar ahir a Barcelona, davant l’auditori amable del Círculo Ecuestre, un col·loqui amb el director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana. A l’acte, José Luis Martínez-Almeida va defensar el model econòmic madrileny, amb una fiscalitat que experimenta una contínua tendència a la baixa, i va plantejar el “diàleg competitiu” amb Barcelona com a fórmula perquè, en lloc de restar-se l’una a l’altra, les dues ciutats multipliquin mitjançant “sinergies conjuntes” el seu potencial.
“Madrid va com una bala”, va anunciar castís, l’alcalde, que diverses vegades va rebre els aplaudiments del públic, en què, a més del president del Círculo, Antonio Delgado, i el seu vicepresident, Enrique Lacalle, hi havia empresaris com araJavier
Godó, comte de Godó, editor de La Vanguardia; Carlos Tusquets, Luis Conde, Ismael Clemente o Borja García-Nieto, i polítics com els populars Alejandro Fernández i Josep Bou, però també, exemple de la transversalitat constructiva que es promovia, el socialista Jaume Collboni.
Interrogat amb persistència per Juliana sobre l’“actitud” que orienta el seu exercici del poder,
Almeida es va congratular que Madrid “lideri un projecte comú de convivència a Espanya” i, sense pronunciar la paraula decadència davant els amfitrions barcelonins, va contrastar algunes de les seves iniciatives polítiques, com la culminació del luxós complex Canalejas, amb el “debat binari” sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, la complexitat del qual, va afirmar el popular alcalde, no pot abordar-se sense “matisos” i resumir-se en “sí o no”. El desenvolupament econòmic i la sostenibilitat ambiental han de ser compatibles.
Però si la “competitivitat en el bon sentit” entre Madrid, “la porta d’Europa a Iberoamèrica”, i Barcelona, “la capital de la Mediterrània”, no és una operació de “suma zero”, sinó mútuament beneficiosa, la descentralització de l’Estat és vàlida mentre es plantegi per a organismes
Almeida defensa el model econòmic de la capital i planteja un “diàleg competitiu” amb Barcelona
de nova creació, però representa un “debat inoportú” si del que es parla és de portar el Tribunal Constitucional a Cadis.
De la mateixa manera, el mapa radial d’infraestructures actual pot ser objecte d’una “reflexió”, però Almeida entén que “a ningú li hauria de preocupar el nombre” de corredors ferroviaris i tots –el mediterrani, el central i l’atlàntic i fins un quart transversal de València a Lisboa– són igualment viables en una geografia “privilegiada” com la d’Espanya, que pot convertir-se en un eix logístic entre Àfrica, Europa i Amèrica. “Citius, altius, fortius”, l’esperit olímpic és imbatible. I és el que inspira Almeida. c