Narcisistes i patidors

Josep Pla, que va viure en la seva joventut a la capital catalana, va escriure que Barcelona és una ciutat tan acollidora, de tan bona entrada, que la paraula barceloní té un significat vastíssim: “És una paraula ( barceloní) que no vol dir res, que no significa res. Això no vol dir que els barcelonins no existeixin. Existeixen. És difícil de vegades de trobar-los, però no és pas impossible. Jo he conreat el seu tracte i n’estic molt content. Són bona gent”.

Si s’analitza l’última Enquesta de Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona, és fàcil donar-li la raó: els barcelonins són bona gent, però també és cert que no saben exactament què volen. Els preocupen la seguretat, l’accés a l’habitatge, la mobilitat, la neteja (...) però la seva indignació no passa de les terrasses dels cafès o de les sobretaules familiars. L’intent de mobilitzar els barcelonins la setmana passada perquè es manifestessin davant el Consistori va servir perquè s’hi sumessin una llarga llista d’entitats, però a l’hora de la veritat van ser relativament pocs els que es van concentrar. La Barcelona més incòmoda i desendreçada, amb l’argument que és més ecològica i sostenible, no ha estat el resultat de cap pacte de ciutat, sinó del dogmatisme del partit que governa (Barcelona en Comú) amb l’acompanyament a contrapeu dels socialistes, que fan servir part del seu temps a justificar l’injustificable. Però sobretot a justificar-se.

Colau se sent més forta després de la mobilització fallida de la Barcelona imparable, la qual cosa li permet argumentar que són les elits les que intenten descavalcar-la de l’alcaldia. Però quedar-se en aquest estadi de la reflexió és poc seriós. En l’enquesta municipal, un 28% marxaria de la ciutat si pogués, gairebé el doble dels que valoraven aquesta possibilitat el 2017. En el pròxim treball de camp resultaria oportú preguntar-los per quin motiu volen anar-se’n.

A l’equip de govern fa falta més autocrítica i entre els barcelonins, més militància de ciutat. Ja va declarar Pasqual Maragall a El tema és Barcelona que en el barceloní coexisteixen el narcisisme i el patiment. El problema és que la realitat ens ha fet caure al segon plat de la balança. c

El Consistori hauria de preguntar per què un 28% se’n vol anar de Barcelona